Defenestrades de la nit al dia de Mediaset després de catorze anys en el punt àlgid de les audiències, a Belén Esteban i a María Patiño la vida els posa a prova. Toca reinventar-se professionalment amb moltes portes tancades i els cinquanta anys al darrere. El panorama no és encoratjador, però elles es consideren, abans que res, humils. No els cauen els anells per fregar, ni tampoc per tornar a començar amb un programa emès per internet amb el nom Ni que fuéramos shhh . El plató és un local amb càmeres robotitzades i quatre focus, com aquell qui diu, però hi és la seva essència, que no té ni guions ni complexos i és el que enganxa.
Fa poc més d’una setmana, Broncano, que és molt eixerit, els va obrir la porta de la seva Revuelta després de més d’un any d’exili televisiu. Van reaparèixer durant deu minuts i l’audiència del prime time es va disparar malgrat que aquella nit jugava el Madrid a la Lliga de Campions i Pablo Motos batallava amb el seu Hormiguero . Els números les van tornar a avalar amb escreix després d’un imposat ostracisme. No és casualitat. El públic les havia trobat molt a faltar.
“Em nego que els caps decideixin sobre el nostre futur; em rebel·lo davant això”, diu María Patiño
Agraïdes per la mediàtica acollida, la María i la Belén comparteixen amb La Vanguardia les reflexions del seu periple. Advoquen per deixar enrere el passat, però no obliden i mostren amb orgull la seva resiliència. “Jo em nego que els caps decideixin sobre el nostre futur. Crec que aquest projecte també l’ha abraçat la gent perquè és molt simbòlic”. “Sobretot ens passa a les dones, ja que en una determinada edat, sembla, i més en el món de la comunicació, que ja aposten per gent més jove, i és com que ja no vals. Em rebel·lo davant d’això”, adverteix María Patiño.
Per Belén Esteban, aquesta experiència vital l’ha dut a saber qui són realment els seus en els moments dolents i a sentir una profunda gratitud cap a l’ afecte de la gent. Encara se sent la princesa del poble , però ara, després d’haver-se reinventat professionalment en la seva maduresa, s’identifica més com la patrona . “M’agrada molt que em diguin la princesa del poble , perquè a mi abans em coneixien per l’ex de , però és que aquella versió és de fa molt de temps i està enterrada. Ja tinc el meu propi nom, que és Belén Esteban”.
Totes dues afirmen que ja tenen els ulls posats només en el present i en el que hagi de venir. No tanquen portes a ningú i asseguren que estan disposades a anar allà on les reclamin. Comuniquen, discuteixen, de vegades ploren, d’altres cuinen en directe i d’altres ballen. Admeten que tenen pocs límits televisius, però no es consideren teleporqueria. “Nosaltres sabem fer televisió. Sabem fer entreteniment”, aclareix Esteban.
Per la seva banda, Patiño atribueix el polèmic terme a la tergiversació periodística i als interessos aliens a l’índole informativa. “Quan tu dius teleporqueria, anomenes porqueria els espectadors”. “ Porqueria és, per exemple, presentar Julián
Muñoz com un home que ha demanat perdó i que ha col·laborat amb la justícia quan és mentida. Porqueria és presentar una persona a qui, pel fet que és morta, volen blanquejar la imatge”.
La periodista defineix l’exalcalde de Marbella com el pitjor personatge amb qui ha hagut de tractar al llarg de la seva carrera. “Jo ho vaig passar molt malament amb ell, perquè aquell senyor va actuar com un autèntic cacic. Vaig viure situacions personals que no he volgut explicar mai públicament, però bé, també ho recordo ara de manera anecdòtica. Al final, els que es juguen la vida realment són els corresponsals de guerra, no jo”.
La María tria com a emblema personal una famosa cita de Victor Hugo: “És fàcil ser bo, el que és difícil és ser just”. Per elles, malgrat el que ha passat, la vida ha estat justa amb cadascuna. “Nosaltres som unes privilegiades i estem molt a gust. És veritat que no tenim el que teníem a Mediaset”. “ Sortim esgotades, però contentes de la feina que fem”, s’enorgulleix la Belén
David Valldeperas, director del seu actual programa, els anunciava fa poc en directe la candidatura de Ni que fuéramos shhh als premis Ondas. L’equip sencer traspua eufòria davant dels èxits aconseguits i allarga, a més, la mà a RTVE amb la idea d’adaptar el format a la televisió pública. “Vull dir a la gent que gràcies, perquè, gràcies a aquesta gent, al nostre equip i a companys, som on som. A poc a poc es van solucionant les coses i crec que hi haurà coses noves que no podem dir, però que posaran molt contenta la gent que ens aprecia”, augura Esteban.