Bárbara i Súmer

Ho sé tot sobre Bárbara Rey i la seva aventura amb el que va ser rei d’ Espanya. La tele ja ens ho va explicar al documental Una vida bárbara (Antena 3, 2023) i en la sèrie Cristo y Rey (Antena 3, 2023) i en mil entrevistes (remu­nerades) a Bárbara Rey. Avui el seu fill, Ángel Cristo jr., ha decidit treure profit (cobrar la seva part) de les rebolcades de la mare (que ell va fotografiar amb 13 anyets per ordres d’ella): d’alguna cosa hem de viure. I el noi ha venut a la revista holandesa Privé les fotos de petonejos entre Súmer ( Sa Majestat El Rei) i la mare. Fotos per què Bárbara Rey va obtenir fa anys milions de pessetes –sota taula– de l’erari (i d’amics del Rei) per invisibilitzar-les. Ara el fill les visibilitza i ella fingeix que s’enfada (i així també facturarà a les teles). ¡De viernes! paga ara Ángel Cristo jr. perquè expliqui el detall d’aquells dies de petons i fotos, i aviat veurem escenes de gimnàstica sexual i sentirem pan­teixos i obscenitats de Bárbara i Súmer, ja que ningú no empara ni una ni l’altre i aquest jove ens ha confirmat que –per ordres de mare– va gravar imatge i so dels polvos que avui són els lodos més amortitzats, monitorats i monetitzats de la història d’ Espanya, aquest país tan entretingut on no hi ha res, res!, que finalment tots no acabem sabent.

Aquells ‘polvos’ entre Bárbara i Súmer són avui els ‘lodos’ més monitorats i monetitzats

. Rafael Moneo (87) no s’havia deixat entrevistar davant les càmeres..., fins avui. Brillant arquitecte espanyol, ha aixecat L’ Auditori de Barcelona, el Kursaal de Donosti, el Museu Thyssen-Bornemisza i l’ampliació del Museu del Prado i de l’estació d’ Atocha a Madrid, el Museu d’ Art Romà de Mèrida, el d’ Art Modern d’ Estocolm, el laboratori de la Universitat de Harvard... i dotzenes de rutilants obres arquitectòniques que omplirien aquesta columna. L’aprofito per assenyalar que Moneo per fi s’ha deixat gravar: Rafael Moneo revisita la seva obra és un documental que emetrà aquesta nit Imprescindibles (La 2 de TVE, 21.30 h), on enlluernen la precisió, passió i bellesa de les paraules amb què Moneo glossa in situ els seus edificis, en deambulatòria conversa amb Xavier Mas de Xaxàs (amb qui l’arquitecte se sent còmode i es nota), filmats per Poldo Pomés. Les persones que milloren el món on tenim la sort de viure mereixen l’ homenatge de documentals tan modèlics com aquest: tant de bo en vinguin molts més. – @amelanovela