Joanjo Pallàs (Barcelona, 1968) és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, però va prendre molt aviat contacte amb el periodisme esportiu que el va portar a treballar en El Mundo Deportivo i La Vanguardia , on, des de fa anys, és redactor en cap d’ Esports, a més de col·laboracions habituals en ràdio i televisió.
Els que seguim les cròniques de Pallàs des de fa temps comprovem que a Doha, capital de Qatar, va succeir alguna cosa. Va ser durant el Mundial que va guanyar Messi amb l’Argentina. Va estar això, per descomptat, però també va passar alguna cosa a Pallàs, com a persona que escrivia. No era una cosa nova, perquè en els seus reportatges i cròniques sempre hi havia un plus intangible de provar de dir més del que es deia, de la mateixa manera que el futbol sempre és més que futbol, metàfora de la vida (injust, cruel, divertit, catàrtic, esperançador, èpic, sorprenent, ridícul, petit i enorme alhora). Igual li va picar un escorpí radioactiu mentre Pallàs dormia i va anar mutant o millor dit, perdent pudor i autocensura.
/ A estones és un testimoni sobre una professió i les malalties que l’estan matant
El cert és que l’autor d’aquest llibre Jugada personal va baixar al soterrani on tenia emmagatzemats records, vivències, mala llet i tendresa, va fer provisió de tots aquells béns i molts d’altres, i va començar a parlar-nos ja no del que li passava a un club, a un jugador, a un partit sinó el que li passava a la vida mentre succeïen totes aquelles coses. El matís és essencial: la funció del poeta és explicar què passa, no què li passa. Ho va deixar escrit T.S.Eliot, no és una ocurrència meva.
Dins de la col·lecció La joie de vivre, Pallàs ens regala una sèrie de textos, en els quals la vivència periodística, la relació del seu propi avatar amb aquell esport –com a entreteniment, fantasia, evasió, negoci– anomenat futbol, s’entrellaça, impacta, eludeix o mira de reüll el que l’autor va trobant d’important a la vida: l’amor, l’amistat, la tendresa, les rialles i tot això com a manera de tenir a ratlla el fosc, el malenconiosament fosc que sempre l’assetja. Pallàs és valent i honest i es lliura molt més del que és conscient, ja que concep que el temps que ens roba en la lectura ha de tenir valor. Sabem molt d’ell i de nosaltres llegint aquestes peces, en les que Pallàs intueix perfectament que una cosa és redactar i una altra, escriure. És una de les diferències entre fer periodisme i literatura. N’hi ha més. Com la d’inventar records i oblidar mentides. De tot n’hi ha aquí.
/ En el llibre la vivència periodística entrellaça amb el que d’important l’autor va trobant en l’existència
És molt el talent literari que hi ha en aquest llibre, perquè els materials amb què ha decidit el seu autor escriure’l són fràgils. Estic parlant de la família, dels fills, els amics, una casa al bosc, una nit de rialles, un partit entre amics i fills. Pallàs ens ofereix una recepta per viure, senzilla i imparable: ser generós amb l’estimar. Un llegeix el llibre amb ganes de continuar vivint, rient, acompanyant qui sigui al teu costat, tot això amb lletra petita, sense majúscules ni cops de pit. A estones aquest llibre és una petita gran joia, a estones un testimoni sobre una professió i les malalties que l’estan matant.
Pallàs és tan valent mostrant-se fràgil com insurrecte. Sense escarafalls, ni trompetes. Qui ho llegeix habitualment sap de què parlo. Perquè en aquella insurrecció i en aquelles ganes de viure bé –en pau, en harmonia– hi ha unes ganes de protegir la puresa del futbol –l’esport més divertit del món–, aquell tresor que coneixem de criatures i atresorem tota la vida: uns d’amics o desconeguts, una pilota, unes porteries imaginàries i unes regles mínimes. La vida, sense més ni més.
Jugada personal és un llibre sincer i amè, divertit, crític i tendre, que eludeix tots els perills del confessional. Pallàs ens obre el camp de joc amb un joc valent, en el qual el gol o la fallada són part de la vida. Un esport aquest en el qual jugues amb els amics que vas tenir, els pares que se’n van anar tant com amb els jugadors que estan i els que arribaran. Llegir i ganes de viure. Jugada personal i Joanjo Pallàs ens regalen això. Per no és poc en absolut.
Joanjo Pallàs Jugada personal Univers 224 pàgines 19 euros