La brúixola moral
FUTURS IMPERFECTES
El filòsof Immanuel Kant va escriure a la Fonamentació de la metafísica dels costums que els dilemes morals no es resolen bé si els mirem com una cosa aliena i defensava que els éssers humans disposem d’una brúixola moral interna que ens compromet íntimament. El que cal saber és si índica correctament el nord.
Un d’aquests dilemes s’ha suscitat aquesta setmana, en què hem sentit el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, afirmar que li hauria encantat que Carles Puigdemont hagués estat detingut a Barcelona, la qual cosa va ser replicada per Jordi Turull, secretari general de Junts, que es va indignar per considerar que el ministre va votar a favor d’una llei d’Amnistia que l’hauria de comprometre políticament.
Les paraules de Marlaska topen amb l’estratègia del Govern espanyol, que considera que tots els independentistes han de ser amnistiats. Tanmateix, dos ministres més com Margarita Robles (Defensa) i Óscar Puente (Transports) han fet declaracions en la mateixa línia que el responsable d’Interior. Tot i això, Salvador Illa va defensar, al debat d’investidura, que l’amnistia s’ha d’aplicar ara mateix i sense subterfugis.
Turull s’indigna quan sent dir a Marlaska que li hauria encantat detenir Puigdemont
Un mes després del número d’escapisme de Puigdemont a l’Arc de Triomf, ens adonem que no només no va servir de res, sinó que l’ha perjudicat judicialment, a més va deteriorar seriosament la imatge dels Mossos. I del que no hi ha dubte és que si hagués estat detingut i empresonat, potser Illa no seria al capdavant de la Generalitat, el clima social hauria empitjorat socialment i s’hauria donat oxigen a un independentisme en hores baixes, com s’ha vist a la Diada.
Fa uns mesos, vaig tenir una conversa amb l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero en la qual defensava l’amnistia, sobretot perquè tenia clar que si es jutjava Puigdemont i acabava a la presó, això causaria un dany a la institució que representa els catalans molt difícil de superar. Kant també va escriure que veiem les coses no com són, sinó com som nosaltres. Segurament, Marlaska va ser sincer amb si mateix, però poc lleial amb el seu Govern. És el que tenen els dilemes: no és fàcil sortir-ne indemne.