Em fixo que pul·lulen pels carrers els nois i noies de quinze anys, amb les motxilles a coll, quan surten dels instituts. Molts són els que es queixen d’iniciar el curs tan aviat. Sembla que el mes d’agost els catapulta directament a la gàbia de les classes que no acabaran fins al mes de juny. Tot i descomptats els ponts i aqüeductes assentats en les festes, les vacances de Nadal i les de Setmana Santa, el curs és ara molt més llarg que fa unes dècades. Ha influït l’increment horari en la millora de l’ensenyament? Em penso que no.
Si ens fiem dels informes, principalment del famós PISA, els nostres estudiants no ocupen els primers llocs, encara que, pel que sembla, el 2022, data de l’últim informe que vam conèixer el 2024, s’ha notat alguna millora en comparació amb el del 2018. No obstant això, entre els alumnes espanyols avaluats el 2022, el 27% tenen un rendiment baix en matemàtiques, un 22% en comprensió lectora i un 21% en ciències. Així doncs, la satisfacció no pot ser gaire.
En l’últim informe PISA s’hi ha afegit un aspecte interessant. Sota el títol de “Ments creadores, escoles creatives” s’ha mirat d’avaluar el pensament creatiu dels estudiants. La proposta
ha partit de l’alemany Andreas Schleicher, director d’educació de l’Organització per al Desenvolupament Econòmic (OCDE), que subratlla la importància del pensament creatiu, qualificant-lo com la segona habilitat més important després del pensament analític. I aquí sembla que els nostres estudiants no han quedat malament del tot, encara que darrere de Singapur, Corea del Sud, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Estònia i Finlàndia. I damunt de l’escamot de cua: Albània, les Filipines, l’Uzbekistan, el Marroc i la República Dominicana.
Trobo a faltar en l’informe PISA un apartat que tingui a veure amb l’educació, ras i curt. Educació que suposa l’aprenentatge de normes elementals de convivència, de la necessitat de respecte i de tolerància cap als altres, professors i companys.
Si d’un temps ençà un alumne en un institut pot insultar un professor, i amb delit encara més aferrissat si és professora, o fins i tot amenaçar impunement, sense ser sancionat per això, i de la mateixa manera impune pot destrossar el mobiliari de l’aula sense que hagi de pagar-lo, poc ha d’estranyar-nos que quan sigui gran incrementi encara més aquests extraordinaris costums pels quals, segurament, haurà aconseguit un grau de notorietat força rellevant.
Si l’escola apliqués unes normes per a la convivència social, podria disminuir la violència de gènere
És possible que per continuar destacant condueixi a gran velocitat i contra sentit, amenaci de pegar-li dues castanyes a la seva parella o les hi pegui directament, perquè sí, perquè li ve de gust, perquè a ell no hi ha ningú que li pari els peus.
Crec que si el sistema educatiu que domina l’ensenyament públic apliqués sense pal·liatius unes normes imprescindibles per a la convivència social és possible que a la llarga disminuïssin tant la violència de gènere com els accidents de cotxe provocats, la majoria, per subjectes irresponsables.
Per això, encara que de moment els nois i noies de quinze anys no hagin de ser avaluats de la matèria d’educació en el pròxim examen PISA, considero fonamental que al nostre país es faci un esforç perquè les normes educatives elementals siguin inculcades de manera generalitzada.
Tal vegada el futur nacional dependrà tant o més de les capacitats de tolerància i de respecte dels ciutadans que del seu coneixement de les matemàtiques.
Lee también
