Notes de cultura estival
Si partim de la base que l’accés, l’ús i el gaudi de la cultura no és una qüestió elitista ni un producte, només, d’entreteniment i sí una prioritat bàsica com la sanitat, l’educació, l’habitatge i l’accessibilitat a un salari digne, entre altres primeres necessitats d’una societat plenament democràtica, ens alegrarem de com últimament aquest país sembla com si volgués recuperar els anys d’una certa esplendor cultural abans que la nostra empremta artística i creativa es diluís en períodes de sotsobre, desídia i desorientació més o menys induïda, més o menys política, o simplement en un desinterès per falta d’estímuls i referents.
El baix nivell cultural comporta menys qualitat democràtica. És lògic: una persona poc formada culturalment és un ciutadà –votant– indefens, incapaç de donar i exigir. És algú que es deixa portar sense un criteri per gairebé tot el que li presentin. Se sap, però serà necessari insistir, que els règims totalitaris o bé prohibeixen o bé imposen “la seva cultura”.
El baix nivell cultural comporta menys qualitat democràtica
Per això el programa cultural estival d’aquest any és un motiu de reflexió optimista. Tant per l’oferta com per la resposta del públic. Judicis de valor a part, que aquí no s’escau, alegra aquesta geografia esquitxada de festivals, concerts de totes les tendències, exposicions, teatre, circ, dansa, debats… i una amplíssima programació clàssica o de cultura popular, avantguardista i experimental… Bé doncs: això és la civilització. Pluralitat i diversitat. I capacitat per generar entusiasme.
I aquest estiu, la reaparició de Banksy, que no em resisteixo a comentar. Una sèrie d’obres, les primeres titubants i la resta d’un gran impacte visual, propi d’un creador que amb propensió al mínim converteix el carrer en un museu d’art urbà. És probable que, alimentant el misteri i el perill de ser descobert, això el faci més esperat. En tot cas, Banksy és sobretot un poeta. Però també un fabricant d’imatges amb compromís, un activista conceptual, un ¿grafiter?... i un artista que ja porta molt de temps perdut en la retòrica del mercat i del sistema… Inevitable.
Notes d’un estiu que, qui sap, algun dia enyorarem.