Serps de tot l’any
Per aquestes dates estiuenques solien aparèixer a la premsa, puntuals, les serps d’estiu. Rebien aquest nom les informacions, sovint falses, sobre assumptes vistosos, però menors, que animaven les pàgines d’una actualitat ensopida sota la canícula vacacional. I que després desapareixien fugaces, fent ziga-zagues, com la serp que creua el camí per ocultar-se en els marges herbosos. Nessie, l’inaprehensible monstre del llac Ness, fins ara només existent en muntatges fotogràfics, era la il·lustració més recurrent d’aquest fenomen. I qui parla d’animals fabulosos podria parlar també d’ albiraments d’ovnis, i altres fenòmens paranormals que donaven peu a altres ofidis estivals.
Avui aquestes serps s’han desestacionalizat tot l’any. A més d’expandir-se pel calendari, han mudat la pell: ja no són extravagants i innòcues, sinó que les impulsen poders ignots i malèvols. Han canviat també de nom, ja que ara les anomenem falòrnies o fake news .
Sobre la perversitat fundacional d’aquests formats no hi ha cap dubte. A l’entrada bulo del Diccionario etimológico , Joan Coromines ofereix una de les seves definicions més coloristes: Bulo “notícia falsa”, 1920. Veu d’argot, presa probablement del gitano bul , “porqueria, excrement” (pròpiament, “darrere”); en el canvi de significat va poder influir bola , mentida, que des del segle XVIII s’aplica figuradament a bola, esfera, com a cosa inflada.
Les notícies etimològiques referides a la veu anglesa fake no són més tranquil·litzadores. El terme procediria de l’argot dels lladres que operaven a Londres al segle XVIII i feien servir la forma verbal com a sinònim de fer, però també d’assassinar, ferir o saquejar. A la novel·la Oliver Twist Charles Dickens es refereix als carteristes com a cly-fakers , “ escurabutxaques”.
La pluja de ‘fakes’ ha estat torrencial, i ha tingut lloc als escenaris més distingits
Del submon de la delinqüència, aquest abús censurable de la falòrnia ha passat al de la política, on les falsedats es fan servir, amb una barra sorprenent, per confondre la població i, de passada, sotmetre el concepte de veritat a una sacsejada que la deixa irreconeixible. Perquè quan la veritat jeu desfigurada, la mentida llueix les millors gales.
La pluja de falòrnies i fakes ha estat torrencial els últims anys, i ha tingut lloc als escenaris més distingits, i a la llum del dia, per exemple, el de les eleccions presidencials nord-americanes que el 2016 van fer president Donald Trump, gran aficionat a la “veritat alternativa”, que no és veritat però és la que li convé. Paral·lelament, també es va produir aquesta pluja, en versió plugim, a través de les xarxes socials, sovint nodrides amb mentides interessades o campanyes de desprestigi, teledirigides, freqüentment, amb el vistiplau de Rússia.
El nostre país no es deslliura d’aquesta plaga. Ho veiem diàriament al Parlament espanyol, on alguns diputats s’han especialitzat a retorçar la realitat, sobretot la del rival, fins a presentar-lo diàriament com un dimoni mereixedor de tot vituperi imaginable. Ho veiem també en una constel·lació de mitjans informatius sense credibilitat, però amb un finançament tèrbol i una audiència creixent, que divulguen o amplifiquen les boles sense cap rubor. I ho veiem en aquell gran colador que són les ja esmentades xarxes socials, en què triomfen –és un dir– envanits, presumits i insubstancials.
El president del Govern espanyol, a qui li han dit de tot menys bonic, i a la família del qual s’acusa sense proves d’excessos diversos, va presentar a mitjan juliol un pla de regeneració democràtica que té entre els seus objectius el foment de la transparència als mitjans. A l’oposició li va faltar temps per qualificar-lo com un atac a la llibertat d’expressió, quan el que persegueix és que la llibertat vagi de bracet de la veritat i el coneixement, en lloc d’emparar impunement qualsevol insídia interessada.
L’oposició potser va obrar així perquè no és conscient del perill que comporta la normalització de la mentida. Això ja seria greu. I el contrari, ser corresponsable de no poques d’aquestes mentides, encara seria molt pitjor. Les serps d’estiu venien i se n’anaven. Les serps de tot l’any amenacen irresponsablement la convivència.