Vols sortir de la teva rutina diària i complir grans objectius a la vida? 1.400 euros nets al mes, compensació per lloguer de 250 euros, ajuda per a la compra o construcció d’habitatge habitual”. Així es presenta l’exèrcit letó als seus joves en un fullet repartit al centre de Riga.
En el capvespre d’un dimecres d’estiu, un centenar de letons celebren el 105è aniversari de l’exèrcit. Al seu voltant, quatre tancs de l’OTAN envolten la plaça entre ciutadans que endrapen, beuen i ballen al so de la banda. Un és un carro de combat de bandera espanyola que mostra a locals i turistes com es dispara un míssil antitanc. Una altra caseta crida els visitants al reclutament: “Converteix-te en guardià de la teva terra”.
Les escoles públiques ja només fan classes en letó i el rus desapareixerà com a llengua estrangera
Amb aquesta festivitat informal, el país celebra un any més de sobirania després d’una llarga història d’ocupacions. Proclamada el 1918 en ple camp de batalla de la Primera Guerra Mundial, l’armada va escortar la independència d’entreguerres fins a la doble ocupació soviètica (1940-1941 i 1944-1991) i nacionalsocialista (1941-1944).
Si bé les relacions amb el Kremlin no han estat mai fàcils, la cultura russa es fon en la demografia letona: un terç de la població del país es declara russoparlant i un de cada deu ciutadans no entén el letó. El desconeixement de la llengua oficial de l’Estat és encara superior entre jubilats i a les ciutats de l’est.
“Vaig treballar en una botiga a Riga i vaig aprendre a odiar la supèrbia amb què em cridaven per no parlar rus al meu país”, explica en Janis, dissenyador gràfic letó, que ha vingut a escoltar el concert de la banda. Viu a Riga, però va créixer a Gulbene, un poble a només una hora amb cotxe de la frontera russa. Admet sense dificultat que no té cap amic que parli rus: “Si no m’entenen, canvio a l’anglès, però mai al rus”. “Com pots ser part de Letònia si no parles letó?”, es pregunta.
L’Aivita, de 25 anys, és de nacionalitat russa i té el passaport de no ciutadana de Letònia, país on ha crescut. No ha anat a la celebració de l’exèrcit i critica el que entén com a “polítiques de desrussificació”.
“Vaig treballar en un supermercat a Riga i no em deixaven respondre als clients ni una paraula en rus, encara que em parlessin ells”, relata. “No tots els russos de Letònia donem suport a Putin”, assegura amb disconformitat.
La seva amiga Mariana, professora de rus en un institut públic, haurà d’aprendre una altra matèria per ensenyar als seus alumnes. Després de la invasió d’ Ucraïna, el govern ha redoblat la pressió per reduir la divisió lingüística i naturalitzar els no ciutadans. Les escoles públiques russes han passat a fer classes només en letó i el rus desapareixerà completament de la formació de llengua estrangera a partir del 2026.
“Són polítiques estúpides del nacionalisme letó”, afirma Mariana. Per la seva part, en Janis es congratula de la decisió del govern, preocupat per la simpatia de la comunitat russa amb Putin. “Hi ha una part de la població que només escolta els mitjans russos, encara que siguin prohibits, i continua creient-se Putin”, s’alarma.
Letònia va tornar a ser Estat fa més de tres dècades i compleix vint anys de pertinença a la UE i l’OTAN. Per als qui celebren l’efemèride de l’exèrcit no hi ha cap dubte que Letònia és la que parla letó. A unes desenes de metres, la silueta de la catedral de la Nativitat, temple ortodox del segle XIX, recorda la històrica presència russa a Riga. Altres temples de la ciutat parlen d’alemanys protestants i catòlics polonesos a Letònia des de les croades bàltiques.
Al mateix carrer, el monument de la Llibertat sobresurt imponent. Semblant a la famosa estàtua novaiorquesa, el monument es va aixecar el 1935 reivindicant la primera independència. La dona sosté a les mans tres estrelles, representatives de les tres províncies històriques letones. Durant l’època soviètica, la narrativa oficial deia que la dona era Rússia amb els seus fills: els tres estats bàltics. El símbol va resistir al pas del temps i es va convertir en lloc de pelegrinatge de la dissidència.
Tres rams de flors seques jeuen avui a terra, sense inscripcions ni banderes. De lluny, s’entremesclen les notes de la banda militar. Al voltant del monument, un grup de joves aprofiten per accelerar amb patinets elèctrics. Desconeixem si parlen letó, rus, anglès o ves a saber quina llengua.