Per escriure la columna diària del mes d’agost convé tenir en compte que és un mes propens a desgràcies i tragèdies. Les dades no enganyen: erupció del Krakatoa (1883) o del Vesubi (1979), invasions bèl·liques (el Japó envaeix Corea) i bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki. Tancs soviètics ocupant els carrers de Praga, i a Califòrnia i Haití, incendis i terratrèmols. Més tragèdies: naufragis d’immigrants camí de les Canàries, l’huracà Katrina devasta Nova Orleans i unes inundacions a la Xina provoquen milions de víctimes. ¿Desgràcies individuals? Sant Joan Baptista va ser degollat a l’agost. Elvis Presley i Marilyn Monroe van passar a pitjor vida per una sobredosi de medicaments. Diana de Gales va morir en un accident a causa del còctel d’embriaguesa del xofer i del zel dels paparazzis que la perseguien. En una dimensió més propera, els atemptats de Cambrils i de la Rambla van provocar un dolor, una mesquinesa política i unes ferides socials que encara no han cicatritzat.
En l’àmbit periodístic, la vella alternança entre el ritme trepidant hivernal i la placidesa estiuenca ha estat devorada per la insaciable instantaneïtat. Conseqüència: cunyadegen tant els que diuen “a l’agost no passa mai res” com els que repeteixen “no és veritat que a l’agost no passa mai res”. ¿La política? Acostumava a propiciar gèneres gasosos, amb dirigents que, arran de piscina, es vantaven d’haver de desconnectar. Ara els tocarà imitar els mals estudiants que, després de fer el dropo durant tot el curs, han d’afanyar-se a trobar, en segona instància, una solució a la investidura. No podran perdre de vista la vida política als EUA i a França, que, com les barbes dels veïns, cremen amb flames premonitòries. I hauran d’estar pendents de Carles Puigdemont, virtuós dels girs argumentals i de l’esperit de Jimmy Jump.
I parlant de cromos: quin cromo del Barça actual deu ser el que fa més il·lusió?
¿I el futbol? Si antigament les competicions començaven a finals d’agost, després del ritual del trofeu Joan Gamper, ara ja estem immersos en les gires preparatòries de la temporada. Una temporada que començarà ben aviat i que ha trasbalsat els sistemes de producció dels fabricants i els hàbits dels col·leccionistes de cromos. I parlant de cromos: ¿quin cromo del Barça actual deu ser el que fa més il·lusió?