Trump ensenya les cartes

L’atemptat que Donald Trump va patir dissabte a Pensilvània i la seva reacció posterior han rellançat la campanya de l’expresident a la Casa Blanca en el moment oportú, just quan el Partit Republicà celebra la convenció, un vestit a mida per a més glòria del nominat Donald Trump. La convenció es desenvolupa a Milwaukee, a l’estat de Wisconsin, i acabarà demà dijous amb el discurs del nominat. Els demòcrates, per la seva banda, tenen programada la convenció del 19 al 22 d’agost a Chicago (Illinois). Les dues seus elegides denoten la importància que tenen els estats de l’anomenat mur blau , feus demòcrates –entre els quals Wisconsin–, i el d’Illinois, símbols de la gran indústria nord-americana del segle XX i de la seva desaparició gradual a conseqüència de la globalització (impulsada, cal recordar, pels Estats Units i no per alguns dels seus beneficiaris, com la Xina). El sentiment d’abandonament dels antics treballadors de coll blau ha transformat aquests bastions demòcrates en un banc de vots incert, d’aquí l’ambició republicana.

Les convencions solen ser un aparador molt ben ornamentat per llançar un producte polític: el candidat a la
Casa Blanca, que es vota dimarts 5 de novembre. Convidats il·lustres, oradors brillants al servei del líder i tota l’atenció mediàtica imaginable i de dimensió global, per això les
cites no coincideixen. Els candidats poden cometre errors o patinades abans de la convenció, però després ja no perquè és el temps en què els electors solen decidir les seves preferències.

Vance, company de tiquet de Trump, s’oposa a l’ajuda a Kíiv i és un falcó amb la Xina

Un ritual de les convencions és la presentació en societat del número dos del tiquet presidencial. No es tracta d’un factor determinant en l’elecció –cap elector no sol votar pensant en el vicepresident, encara que l’edat de Joe Biden doni importància al seu company de tiquet electoral–, però sí que contribueix a decantar segments del vot, ben geogràfics, ben ideològics. Trump ha elegit el senador d’Ohio
James D. Vance, de 39 anys, que fa tan sols quatre anys figurava entre els conservadors més crítics amb Trump, a qui va dedicar qualificatius com “idiota” o “desastre moral”. La seva biografia, el feu polític –Ohio– i la fe del convers l’han convertit en un trumpista fervorós que hauria aclamat els assaltants al Capitoli (a diferència del que va fer el vicepresident Mike Pence). Una mala notícia per a Europa i per a la Xina, els seus dards preferits. Afirma que el suport a Ucraïna és massa costós i no s’ha de situar entre les prioritats de Washington perquè l’autèntic enemic que cal tenir a ratlla és la República Popular
de la Xina. Una posició que deixa entreveure quina serà, atenció, la política exterior d’un hipotètic segon mandat de Donald Trump.