Els avenços en intel·ligència artificial (IA) són extraordinaris i irreversibles. És bo que sigui així: una vegada sabem que una activitat mental la pot fer una màquina, el desitjable i alliberador és que el faci una màquina. Una tasca avui obsoleta, calcular a mà, era de molt alt nivell quan només ho podien fer els humans. I no us inquieteu: continuarem fent servir les nostres facultats mentals per expandir la frontera del coneixement i de la tècnica. La creativitat i el valor de l’educació no estan en perill.
Com en totes les revolucions tecnològiques del passat aquesta també serà disruptiva per a l’economia. És imperatiu per tant assignar recursos significatius per acompanyar els perjudicats cap a noves activitats. Això ho hem de fer millor que en el passat.
També com en el passat cada nova tecnologia obre perspectives bones i dolentes. I per promoure el bé i evitar el mal han acabat sent regulades. El procés és sovint llarg i tortuós. Aquesta vegada convé que sigui com amb la biotecnologia a partir del 1975 (conferència d’Asilomar): la regulació ha anat en paral·lel amb els avenços científics. Els principis de regulació de la IA és un àmbit en què la UE vol ser pionera. De moment ho és.
La recerca acadèmica, en principi més lliure, ha perdut molt protagonisme
La direcció dels avenços en IA no està del tot predeterminada per la lògica de la ciència. Depèn també de les institucions que les impulsen, decisives així mateix en la configuració de la propietat intel·lectual. No serà el mateix si, anant a l’extrem, els avenços venen només d’empreses digitals que si venen només d’ens acadèmics (universitats, centres de recerca públics, fundacions). La IA va sorgir de les universitats. En la fase actual –la del machine learning–, d’universitats canadenques. Però ara s’ha desplaçat massivament cap a les empreses digitals. La història d’OpenAI –creadora del ChatGPT, primer una fundació, ara una empresa de Microsoft– és representativa. El dinamisme innovador i els recursos són a les empreses i per al talent de punta és molt atractiu ser part de l’aventura. Si a més els sous multipliquen els de l’acadèmia, raó de més. La conseqüència és que la recerca acadèmica, en principi més lliure i menys condicionada per interessos econòmics, ha perdut molt protagonisme. És anòmal. En el passat no va ser el cas amb la química o la biotecnologia.
No tinc reserves respecte a les empreses. Són essencials i motors de progrés. Però penso que és important propiciar un panorama més equilibrat i enfortir també la recerca acadèmica. Especialment per a Europa, on no tenim grans empreses digitals i on si volem ser generadors de marcs normatius, ens serà més fàcil si també som generadors de tecnologia.
A Europa s’està treballant en aquest front. El 2020 es va llançar el European Laboratory for Learning and Intelligent Systems
(ELLIS), una xarxa dissenyada per donar visibilitat a la considerable força de l’acadèmia europea. Es compon de 42 unitats. A Espanya n’hi ha tres: Alacant, Barcelona i Madrid. La de Barcelona està formada per investigadors de nou institucions –cinc universitats, dos centres del CSIC, un centre CERCA i el BSC–. Va ser presentada públicament divendres passat a l’IEC. Un moment important. La conferència inaugural va ser impartida per Oriol Vinyals, enginyer per la UPC i vicepresident de Google DeepMind. Així doncs: acadèmia i empresa en col·laboració. L’ecosistema equilibrat que ens convé reforçar.
