Barcelona derrapa amb la bici

l’alcalde de Barcelona i el regidor d’ Esports van celebrar la setmana passada el dia mundial de la Bicicleta compartint a les xarxes socials un passeig en bici des del Front Marítim fins a l’Ajuntament. La intenció era promocionar l’ús de la bicicleta, que només representa el 3,3% de la mobilitat de Barcelona malgrat l’aposta del Consistori, que els últims anys n’ha multiplicat els carrils específics, fins a arribar als 264 quilòmetres. Aquest esforç públic a favor de la bici ha estat inversament proporcional al compliment de les normes de convivència amb els vianants, que són els més febles a la cadena de la mobilitat. Ser vianant no està de moda. El més guai ara són la bici, el patinet i els anomenats vehicles de mobilitat personal, que circulen amb impunitat gràcies a la desídia de l’autoritat que ronseja sobre aquest afer.

Però tornem al passeig oficial. L’alcalde va seguir una ruta que el va portar pel carrer Avinyó, on l’Ajuntament prohi­beix la circulació de bicicletes i obliga els ciclistes a baixar de la bici per evitar conflictes amb els vianants. La qüestió és que els ciclistes no només no passen cap examen de circulació, sinó que molts tenen serioses dificultats de discernir entre el semàfor verd i vermell. Per això saltar-se un senyal de prohibició de circulació en bici és el més natural.

Revocar el veto a circular en bici pels carrerons desprotegeix els vianants

Aquesta percepció està tan acceptada que ni l’entorn de l’alcaldia va veure que havien ficat l’alcalde en un embolic quan el van guiar per un carrer prohibit per anar sobre la bici. En canvi, molts ciutadans van veure el vídeo a les xarxes socials i van alertar de la infracció comesa. L’alcalde i el regidor d’ Esports van admetre l’error i van assumir la multa de 100 euros, que es va quedar en 50 pel pagament immediat. La qüestió hauria quedat en una anècdota si no fos perquè el mateix dia l’Ajuntament va decidir aixecar la prohibició de circular en bici per aquell carrer i d’altres del nucli antic encara més perillosos per a la convivència entre els ciclistes i els vianants, com ara el carrer del Bisbe o els del Call, vies molt estretes i plenes de gent gran part del dia. Van aplicar el vell refrany “Qui la fa, la paga”.

Però tot aquest afer anecdòtic té un rerefons rellevant, perquè des del govern municipal justifiquen la revocació de la prohibició de la circulació de bicicletes pels estrets carrers de Ciutat Vella com a resposta a la protesta dels ciclistes (cal recordar que estan més de moda que els vianants). El resultat és que les bicis podran circular esquivant turistes i indígenes sense que ningú no els renyi perquè l’ordenança municipal sobre els ciclistes es mou en l’àmbit de recomanacions com aquesta: han de respectar la preferència dels vianants, evitar circular a menys d’un metre de la façana i extremar l’atenció sobre la incorporació al carrer dels veïns que surtin de casa seva. Per tant, el senyal de prohibició que ara han despenjat era més clar per als que el volien o el sabien llegir.

És curiós que l’endemà d’aquesta sorprenent abolició l’Ajuntament anunciés que contractarà agents cívics per evitar que els ciclistes i patinetaires circulin dins del mercat de la Boqueria. Com! Se circula dins del mercat? Sembla que sí. Ja veurem si les queixes també posen fi a aquesta lògica prohibició.

En canvi, les protestes dels vianants no tenen la mateixa transcendència. Es troba a faltar Ole Thorson, l’entranyable danès-barceloní que ens va deixar l’any passat i que durant dècades va defensar amb elegant persistència els drets dels vianants. Fa uns dies el van recordar en el 25è aniversari del Pacte de la Mobilitat de Barcelona. Estaria bé que, a més d’homenatjar-lo, no n’oblidéssim el llegat.