D'un temps ençà, el veïnisme s’imposa. És un moviment que té poc a veure amb les lluites veïnals –emmarcades en associacions d’àmplia representativitat– que han aconseguit tant per a les ciutats, des de línies d’autobús fins a centres cívics o sanitaris, passant per l’eliminació del barraquisme.
El veïnisme de què els parlo és l’equivalent social a aquell senyor de l’entresol que es nega que es posi un ascensor a l’escala i bloqueja les decisions. És com, a la Unió Europea, el liberticida hongarès Viktor Orbán, que somia humidament amb un continent homòfob i racista i impedeix que la resta de països prengui decisions assenyades, acusant-los de buròcrates amb un verb inflamat.
N’hi ha prou amb un sol veí –o una dotzena– amb ganes de denunciar perquè s’aturin festivals de música, es decreti el toc de queda per a terrasses o es neguin permisos per a esdeveniments que enriqueixen la vida social i cultural dels barris. Hem descobert, de sobte, que hi ha veïns (per descomptat, aïrats) en zones despoblades, parcs públics i fins i tot polígons industrials.
Poques ciutats poden presumir de tants esdeveniments musicals com Barcelona
Aquest veïnisme que s’aplica alegrement a la cultura ningú no s’atreviria a portar -lo a les últimes conseqüències en camps com l’esport: suprimiríem la marató de Barcelona o la Cursa d’El Corte Inglés, ja que hi ha gent damnificada, avis que no poden travessar el carrer o persones que tornen a casa amb la maleta. Javier Marías, que en pau descansi, era coherent i sí va proposar d’eliminar aquestes manifestacions esportives en el centre de Madrid per les molèsties que li causaven.
Davant l’alarma que em desperta sentir polítics que advoquen per endur-se els festivals a llocs com Montmeló o més lluny (i per què no a l’Aràbia Saudita, com la Supercopa?), recordem que molt poques ciutats poden presumir d’un programa d’esdeveniments musicals que encadena, entre d’altres, Primavera Sound, Share, Sónar o Cruïlla.
La superioritat moral de qui es presenta com a veí parteix d’un error conceptual. En una ciutat tots som veïns i, per tant, no hi ha una persona que sigui més veïna que jo. Què és un veí? I tu m’ho preguntes?
Lee también
