Xoc entre Govern central i jutges per al 9-J
Plantejar la campanya de les eleccions europees de demà des d’una perspectiva espanyola, com han fet els dos grans partits, i en particular el PP amb l’ofensiva contra Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez, és un error polític, a més d’una desconsideració flagrant dels desafiaments decisius a què s’enfronta la Unió Europea. Però plantejar-ho a més de tal manera que hagi acabat en un xoc sense precedents entre el Govern central i una part de la judicatura espanyola és una gran equivocació, ja que lesiona els equilibris entre els diferents poders de l’ Estat i, de pas, incrementa el desprestigi institucional.
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va estar dijous a punt d’irrompre obertament en la campanya de les eleccions del 9- J. Els vocals que formen part d’aquest organisme a proposta del PP, i que com la resta dels seus col·legues tenen el mandat caducat des de fa més de dos mil
dies, van promoure un comunicat que, finalment, no es va emetre, però sí que va transcendir-ne el propòsit, centrat en dos punts. En el primer, s’expressava el suport al magistrat Juan Carlos Peinado, titular del jutjat d’instrucció número 41 de Madrid, que va creure convenient anunciar a cinc dies vista del 9- J que citaria d’aquí un mes Begoña Gómez com a investigada, de resultes de la denúncia basada en informacions de certs mitjans que ha impulsat un sindicat ultradretà. I en el segon punt del comunicat es criticava l’última carta del president del Govern espanyol a la ciutadania, divulgada després de la citació de la seva esposa, en què al·ludia a la “regla no escrita” que aconsella posposar resolucions judicials que poden condicionar el desenvolupament d’una campanya electoral fins que aquesta hagi acabat i, tot seguit, es convidava els destinataris de la missiva a “extreure conclusions” sobre la decisió de Peinado.
L’enfrontament entre el poder executiu i el judicial lesiona el prestigi de tots dos
La iniciativa dels vocals conservadors del PP, ofesos perquè, a parer seu, la carta de Sánchez implicava que es posava en dubte la seva independència (i tot i això disposats a intervenir en l’escena política manifestant-se en contra seu tres dies abans de les eleccions europees), va ser al seu torn censurada per diversos ministres socialistes. El de la Presidència va dir que no el sorprenia aquest intent de comunicat dels vocals conservadors del CGPJ, ja que “estan a les ordres del que estableix en aquest cas el PP”. El titular de Transports els va retreure la pretesa ingerència, i els va animar a presentar-se a les eleccions perquè “si els voten, governin, però no amb les togues”. I el ministre de l’Interior va criticar el cap del PP per haver censurat la manera com es va donar a conèixer l’informe de la Guàrdia Civil que no va trobar indicis de delicte en les activitats de Begoña Gómez, i que Peinado ja tenia a les seves mans quan va anunciar que la citaria.
Els ciutadans espanyols mereixen un altre tipus de campanyes electorals. En els comicis de demà els europeus ens hi juguem el futur de la UE i la continuïtat dels seus valors fundacionals, en un moment d’ascens de les formacions ultradretanes, que podrien aconseguir una quota de poder determinant en el govern comunitari. Per tant, reduir aquesta campanya a una mera prolongació de les feixugues picabaralles parlamentàries espanyoles és un disbarat i una falta de respecte als ciutadans. Malauradament, encara hi ha més motius de queixa: aprofitar la campanya electoral per alimentar, d’una manera o altra, els enfrontaments entre una part de la judicatura i el Govern espanyol, o viceversa, amb un perjudici manifest per al prestigi de tots dos, és un fet d’una gravetat incontestable, que tanmateix sembla que ja té carta de naturalització en la nostra escena política, malgrat ser un error que, si no es corregeix immediatament, pot arribar a propiciar-ne altres de més greus, més difícils de reparar.