Junts planteja suprimir l’impost de patrimoni a la recerca del sí de PP i Vox

Objectiu: suspendre l’impost de patrimoni. Junts maniobra al Congrés dels Diputats per intentar, mentre estigui en vigor l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes, derogar el gravamen sobre el patrimoni personal de les persones físiques. El grup parlamentari català va presentar al març dues esmenes en aquest sentit al conegut com a projecte de llei anticrisi, procedent del decret 8/2023, que la formació de Carles Puigdemont va permetre convalidar amb una abstenció. Amb el suport de PP i Vox les podria tirar endavant.

La primera esmena de Junts, la 225, planteja que, mentre es prorrogui l’impost a grans fortunes i “no tingui lloc la revisió de la tributació patrimonial en el context de la reforma el finançament autonòmic”, l’aplicació de patrimoni s’ha de suspendre. El grup de Miriam Nogueras ho justifica defensant que, ja que no s’ha fixat un horitzó temporal per a la supressió del gravamen a les grans fortunes, els dos impostos generen “una doble imposició sobre el mateix fet imposable, la titularitat d’un patrimoni”. A Espanya hi havia 231.367 declarants de l’impost de patrimoni el 2021. La majoria, a Catalunya: 85.876 persones físiques que van consignar 2,83 milions de mitjana.

A la segona esmena, la 227, Junts proposa que l’impost temporal a les grans fortunes sigui cedit “a les comunitats autònomes que així ho sol·licitin”. És a dir, que la gestió i recaptació recaigui en la Generalitat, en el cas de Catalunya, perquè “no se sap quan es reformarà el sistema de finançament autonòmic”.

L’estratègia per suprimir l’impost sobre el patrimoni té el suport i és promoguda per Foment del Treball. En la visita que el president de la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre, va fer a Puigdemont al sud de França abans de les últimes eleccions autonòmiques, ja li va plantejar la seva aposta per eliminar el gravamen.

Sánchez Llibre ja va plantejar en personaa Puigdemont l’aposta de la patronal per eliminar l’impost

La fase de presentació d’esmenes al projecte de llei està tancada des de fa tres mesos i, en aquest moment, totes les converses en matèria econòmica estan aturades, expliquen fonts parlamentàries. Afegeixen també que el calendari electoral, amb l’encadenament de comicis, ha contribuït a l’aturada.

Fonts de Junts afirmen que des de dilluns, una vegada celebrades les europees, s’obre un període òptim per dilucidar l’estat de salut de la legislatura. La formació insisteix que l’acord signat amb el PSOE per investir a Sánchez estableix tres qüestions: amnistia, referèndum i finançament. Una vegada aprovada com a llei la primera, amb l’objectiu en l’horitzó del segon, assumeixen que la qüestió a dilucidar és fins on volen arribar els socialistes en matèria econòmica i fiscal. Emmarquen també l’estratègia en la futura negociació de pressupostos del 2025.

L’aritmètica parlamentària de la legislatura provoca que el grup català, amb set diputats, tingui opcions d’aconseguir els números per tirar endavant les dues esmenes. Junts sumaria 178 suports amb PP, Vox i UPN.

El PP és partidari de suprimir patrimoni. Feijóo va qualificar d’“injust” el gravamen a la campanya de les generals i es va comprometre a tornar-lo a les comunitats. Els governs autonòmics del PP l’han bonificat durant anys. És el cas de Madrid, que, tot i això, va decidir suprimir l’ajuda quan va entrar en vigor el gravamen a les grans fortunes perquè la recaptació no anés a parar l’ Estat. Vox, per la seva banda, ha arribat a pactes amb el PP a la Comunitat Valenciana, les Balears i Extremadura per suprimir patrimoni. La formació va registrar una esmena paral·lela a Junts per eliminar-lo defensant que “gravar el patrimoni pel fet de tenir-ne és completament injust”.

El grup català fixa com a prioritat la qüestió fiscal de cara a la negociació dels pressupostos del 2025

Junts afirma que no hi ha negociació amb PP i Vox, però entén que els números per convalidar la proposta hi són. La carambola parlamentària posaria en un compromís Hisenda. Ja va passar el 2021, quan Junts va aconseguir el suport del PP, Vox, ERC, Bildu i Cs a una esmena per crear un fons de 9.000 milions per a les comunitats autònomes. Els populars també van sumar Junts al Senat el 2023 per rebaixar l’IVA de les perruqueries.