Malgrat que durant els primers cinc mesos de l’any ha plogut al parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà més que en tot el 2023, part d’aquest espai continua patint la pitjor sequera dels últims quaranta anys. Les precipitacions caigudes a la zona de la reserva integral dels Estanys, que depèn de les aportacions del riu Muga, amb prou feines han servit per amarar la terra i omplir amb poc més d’un pam d’aigua els recs, que fa només tres mesos eren autèntics sequerals que deixaven al descobert centenars de nàiades mortes.
Zones emblemàtiques d’aquest espai natural com l’estany de Vilaüt, al municipi de Pau, continuen sent un desert. Un exemple que les conseqüències d’aquest llarg període de sequera són encara molt visibles a les 300 hectàrees de la reserva de ls Estanys és l’absència d’alguns ocells que acostumen a criar en aquesta època en aquest espai. És el cas, per exemple, del bitó, una espècie emblemàtica que busca refugi per nidificar als Aiguamolls. “No l’hem sentit cantar; això significa que no hi ha mascles territorials a la zona i és un senyal que no està criant”, explica el director del parc, Sergi Romero. Una altra espècie que s’està trobant a faltar, de moment, és l’agró roig. “L’any passat vam tenir una colònia en aquesta reserva, però aquest any dubto que vingui”, pronostica Romero. “A la zona d els Estanys avui dia la situació és pitjor que fa un any”, constata el director.
L’agró roig o el bitó no han nidificat encara a la reserva dels Estanys, la més afectada per la sequera
Segons dades aportades pel parc, en l’últim cens del 2023 la xifra de nidificants es va reduir un 11% en comparació amb l’any anterior. Especialment notable va ser el descens del rasclet, que va passar de 35 exemplars criant el 2022 a només 11 fa un any. Una reducció atribuïble a la sequera. Romero explica que quan el nivell d’aigua no és l’adequat, com passa actualment en aquesta reserva integral, els ocells busquen altres zones “més segures” per tenir els seus pollets i evitar l’amenaça dels depredadors com ara els senglars o les guilles.
L’absència d’algunes espècies nidificants aquesta primavera en aquesta zona no és l’única conseqüència de la sequera. L’últim cens d’aus hivernants, del febrer, va registrar la xifra més baixa de l’última dècada. La falta d’aigua també ha impactat en altra fauna d’aquest espai natural. Amb els recs eixugant-se, l’estiu passat van començar a morir una gran quantitat de llises, carpes i nàiades i, malgrat que amb les últimes pluges s’han tornat a omplir una mica, encara no s’ha aconseguit repoblar la zona amb aquestes espècies.
Romero explica que per pal·liar la situació s’hauria de registrar un fort temporal de llevant. L’últim va ser el Filomena i d’això ja fa més de tres anys. Tot i així, constata que la situació pot revertir-se amb facilitat. “Els aiguamolls són ecosistemes molt dinàmics, si plou es recuperen ràpidament, a diferència dels boscos que poden trigar molts anys a fer-ho”, afirma.
L’altra cara de la moneda del parc és la reserva integral de Les Llaunes, que depèn de la conca del riu Fluvià i que llueix un bon aspecte. “En aquesta zona no partíem de zero, teníem en plena sequera un cert volum d’aigua i la pluja ha incrementat aquestes reserves, el seu aspecte és el correcte per a aquesta època de l’any”, explica el director dels
. Aquest espai atreu l’atenció dels visitants del parc, escolars, turistes i aficionats a l’ornitologia europeus, que cada any, especialment durant la primavera i l’hivern, van a aquests aiguamolls per fotografiar-ne fauna. Aquests dies es poden veure flamencs, cames llargues, ànecs, corriols petits, entre
d’altres.
Segons dades de l’observatori meteorològic del parc, entre el mes de gener i el 22 de maig del 2024 han caigut a la zona un total de 330,7 l/m. Són 60 més que en tot el 2023, l’any més sec de les últimes quatre dècades. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, l’any passat la pluja acumulada a l’estació de Castelló d’Empúries, municipi que concentra entorn del 60% del territori del parc, no va arribar ni a la meitat de la mitjana climàtica, que se situa en els 583 l/m.