El PP s’ha fixat com a objectiu en les eleccions europees del 9 de juny guanyar per tercera vegada el PSOE en uns comicis en què tots els espanyols estan cridats a les urnes, com va passar en les municipals de maig i les generals de juliol de l’any passat, si bé l’aritmètica parlamentària no va permetre que Alberto Núñez Feijóo, amb més vots i escons que Pedro Sánchez, es mudés a la Moncloa.
Des del trasllat de l’expresident de la Xunta a Madrid per portar les regnes del PP, ara fa dos anys, el seu partit, que havia passat una profunda crisi de resultats en l’etapa de Pablo Casado, en què va tenir lloc el vertiginós auge de Ciutadans, ha estat el que més sufragis ha obtingut en les dues convocatòries en què s’ha pronunciat el conjunt del cens electoral, si bé en les autonòmiques de Catalunya i el País Basc celebrades aquest any, no pas a Galícia, on Alfonso Rueda ha revalidat la majoria absoluta heretada de Feijóo, la formació ha quedat en quarta posició i darrere, en els dos casos, dels socialistes.
I després del dos ve el tres. Amb circumscripció única per a tot el territori nacional i donant per feta l’absorció de Ciutadans, malgrat que el combatiu Jordi Cañas continua en lliça després de veure com el seu antic cap de files, Adrián Vázquez, canvia la llista taronja per la blava davant la desfeta anunciada, el PP confia a obtenir almenys 20 escons al Parlament Europeu, els mateixos que suma avui amb la declinant formació liberal.
A partir d’aquí, tot el que puguin escurar en el repartiment dels 61 eurodiputats que corresponen a Espanya serà un èxit. Sobretot si, a més d’avançar el PSOE, la distància amb els
conservadors alemanys de la CDU/CSU, que gairebé doblen els tretze representants del PP en l’actualitat, es redueix i
, que repeteix com a número u del PP, pot exercir un paper encara més influent al Partit Popular Europeu (PPE), presidit pel bavarès Manfred Weber.
A partir dels 20 escons, un terç dels que elegeix Espanya, els populars es donarien per satisfets
Per aconseguir aquest objectiu, el PP ha dissenyat el seu programa electoral a partir del manifest Igualtat, llibertat ifutur , elaborat per la fundació Reformisme XXI i presentat dilluns a Madrid. En el programa s’estableixen quatre eixos –els desafiaments democràtic, social, econòmic i geoestratègic– a partir dels quals s’articularan les propostes que s’aniran desgranant durant la campanya.
Per començar, i amb vista a atreure el vot dels menors de
35 anys en un moment en què els cants de sirena de la ultradreta sonen amb força a les
xarxes socials, on s’informen els joves, la primera mesura anunciada és una rebaixa fiscal durant els primers quatre anys de vida laboral.
La lluita amb Vox, partit que el PP no ha aconseguit reduir i que, com s’ha vist a Catalunya, manté una base electoral sòlida, s’estén en el terreny de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la caça, un espai molt ampli en què la formació de Santiago Abascal, que s’oposa sistemàticament a les normatives mediambientals que arriben de Brussel·les, compta amb molts simpatitzants.
D’aquí ve que el mateix Feijóo, que sempre es reivindica com a fill del camp gallec, “del rural”, es comprometés a Múrcia, una de les regions amb més pes del sector primari, que el comissari europeu del ram pertanyi al PPE. I el mateix respecte a l’aigua, perquè Europa sigui conscient de la sequera, va argumentar a Màlaga, i es destinin fons comunitaris a infraestructures hidràuliques “des de Cadaqués fins a Ayamonte” per pal·liar l’escassetat.
Davant l’aguant de Vox, Génova espera que la “radicalització” del PSOE els permeti créixer pel centre
Tot i així, el calador en què el PP espera capturar més votants és el centre, que, segons l’anàlisi de l’executiva popular, el PSOE ha deixat lliure en la mesura que “ha radicalitzat el seu missatge”. Allà és on a Génova, tenint en compte la resistència de Vox, que segons el CIS pot sumar dos o tres escons als tres que té ara a l’ Eurocambra, creuen que el PP pot créixer amb una candidata com Montserrat, a qui no es podrà retreure, segons va defensar Feijóo quan va fer referència al pedigrí dels seus cognoms, falta de catalanitat quan denunciï la “immoral amnistia a canvi de set vots”.
