El PP creu que els cinc dies de retir que es va prendre Pedro Sánchez a l’abril no van servir per reflexionar sobre el seu futur, sinó per pensar sobre “com afrontar l’embolic judicial” en què es veuen el seu govern, el seu partit i el seu entorn familiar. És a dir, la seva dona, acusada de tràfic d’influències sense base legal, però, segons el parer d’Alberto Núñez Feijóo, prou per posar en dubte l’“ètica i estètica” de la seva actitud.
Tres setmanes després de la seva última intervenció parlamentària, les explicacions del president del Govern central no van convèncer el cap de l’oposició, que després del debat sobre política exterior –en què Sánchez va anunciar el reconeixement de Palestina com a Estat per diluir, segons el parer del PP, la rendició de comptes sobre els negocis de la seva dona–, va concretar a la sessió de control l’amenaça de citar-lo a la comissió d’investigació sobre el cas Koldo del Senat, en què els populars tenen majoria absoluta i exerceixen un singular contrapoder al Congrés.
El cap de l’oposició fa una crida des de la tribuna del Congrés a la manifestació de diumenge a Madrid
És l’últim recurs que el PP s’havia plantejat en l’ofensiva per la presumpta corrupció en la compravenda de mascaretes durant la pandèmia que afecta el PSOE, tot i que el mateix Sánchez ja havia desafiat Feijóo que els citessin, tant a ell com a la seva dona: “Si el seu objectiu és doblegar-me, van llestos”.
Si el president va parlar de la “màquina del fang” que posa en marxa un PP “cada vegada més radicalitzat” i en “coalició reaccionària”, Feijóo li va retreure, un cop sentits aquests termes, que poc que havien durat els seus bons propòsits de posar fi a la crispació en la política espanyola.
I com que Sánchez no va respondre el centenar de preguntes sobre les activitats professionals de la seva dona que el PP li va remetre la vigília per escrit per la impossibilitat de plantejar-les totes al debat parlamentari, especialment sobre si tenia constància de les cartes de recomanació que Begoña Gómez redactava per a empreses “contractistes” del Govern espanyol, Feijóo no només va activar com a últim recurs la citació de Sánchez a la comissió d’investigació del Senat, sinó que va fer una crida des de la tribuna del Congrés a una mobilització massiva diumenge que ve a la porta d’Alcalá de Madrid per protestar contra l’amnistia, “que ha dinamitat –va dir– la igualtat entre espanyols per set vots”.
“Deixi’s ja de juguesques”, va exclamar el president del PP, que, de cara a les noves revelacions sobre el cas Koldo que es va mostrar segur que van sorgint, va instar el cap de l’ Executiu a no “fer-se més la víctima” i també a assumir que la seva dona “té la condició d’investigada” en un jutjat. I “això està malament”, va concloure.
Per al PP, l’“estratègia de pel·lícula” del líder del PSOE “desqualifica els espanyols, a qui pren per ximples”, per això li va aconsellar una millor “interpretació” en endavant. “La contínua sobreactuació el delata i ens avergonyeix a tots”, va prosseguir Feijóo, que veu en la carta en què Sánchez fingia amb la dimissió, en el coet amb què es refereix a la bona marxa de l’economia espanyola i en el conflicte diplomàtic arran de la visita del president argentí, Javier Milei, mostres de la presumpta grandiloqüència presidencial.
“Sap quin és el més gran hit de la seva política exterior? Palestina, Ucraïna, Gibraltar? No, les portades sobre la corrupció de la premsa internacional. Ho va aconseguir vostè tot solet”, va ironitzar exhibint les pàgines de Le Monde, Le Figaro, The New York Time s o Il Corriere de la que reproduïen les denúncies presentades contra Begoña Gómez.
