Explica Elizabeth Hardwick en el punyent Noches insomnes que Darwin va dir que el patiment prolongat dels animals inferiors li resultava una idea insuportable. Dedueixo que Darwin hauria estat d’acord amb la decisió del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, de suprimir el premi Nacional de Tauromàquia en plena campanya electoral catalana. Detesto els toros, però dubto que hagi significat un vot més per als comuns. Al contrari, haurà ajudat a cohesionar els taurins en les seves hores finals, donant-los dosis extres d’oxigen. Si es volien captar nous votants, hauria estat més efectiu, per posar un exemple, un gran anunci del ministre destinat a millorar les precàries condicions laborals dels artistes visuals quan exposen en centres públics.
Sumar encadena revessos i després de setmanes desapareguts dels focus van aconseguir protagonisme amb l’anunci d’Urtasun. Ara bé, ¿les guerres culturals són la manera més precisa per recuperar pols electoral? Ho dubto. El resultat de les eleccions catalanes ha estat dolent. En un moment de gran incertesa, els comuns van propiciar l’avançament electoral amb el rebuig dels pressupostos pel Hard Rock. La seva campanya ha pivotat entorn de guerres culturals que l’esquerra no guanya mai. Augmentar la tributació al joc, eliminar els toros. Fins i tot van fer de la denúncia de la matança a Palestina un eix discursiu, oblidant que Pedro Sánchez els porta la davantera amb la iniciativa diplomàtica per reconèixer l’ Estat palestí.
Si Comuns Sumar es resignen a les guerres culturals, no aixecaran el cap
En unes eleccions autonòmiques el que preocupa la gent és el cost de la vida i la resolució del nus territorial. Els toros només van servir per alimentar les xarxes socials i animar els convençuts, no per aconseguir vots ni guanyar centralitat.
Quan Yolanda Díaz va tenir índexs de popularitat més alts va ser plantant batalla per coses tangibles, com el salari mínim o la quantia del subsidi de l’ atur. Si Comuns Sumar es resignen a les guerres culturals per tenir presència mediàtica, no aixecaran el cap. O reprenen el perfil governamental i la tradició eurocomunista d’on ve Yolanda Díaz, o posaran en una seriosa dificultat el Govern de coalició, amb un flanc esquerre cada vegada més debilitat.
Lee también
