El procés ha tingut un alt cost per a Catalunya. Durant deu anys el somieig nacionalista ha deixat el país sense gestió ni visió a llarg termini. Després de la sentència de l’Estatut hi havia raons per a l’enuig. El català emprenyat, que va dir Enric Juliana, tenia els seus motius. El fet de ventilar-se un Estatut que naixia precisament de la voluntat de formular una proposta per a Espanya va ser un cop terrible. Però aprofitar aquell desgavell per acusar l’ Estat espanyol de tots els mals i accelerar un procés independentista que els seus promotors sabien que no arribaria mai a bon port va ser un desastre. El problema no era Espanya, era una part d’ Espanya, de les elits.
L’oposició a l’Estatut va néixer als mateixos nuclis de poder que ara encoratgen la fustigació al Govern de coalició de Pedro Sánchez. Els que van impulsar l’operació Catalunya per perseguir dirigents independentistes són els mateixos que han atacat i difamat Pedro Sánchez i la seva família. Els mateixos que van assetjar abans Pablo Iglesias i Mónica Oltra.
Hi ha una Espanya sinistra amb peons al sistema judicial, polític i mediàtic de Madrid
Hi ha dues Espanyes. Una és progressista, sostinguda per una majoria plurinacional, oberta al món, admirada a Europa. I l’altra és l’ Espanya negra, la que va destruir l’Estatut, la que acusa de terroristes els independentistes i la que ha ideat i impulsat la campanya d’assetjament sistemàtic al Govern progressista. És una Espanya sinistra que té peons al sistema judicial, polític i mediàtic de Madrid. No em refereixo als votants, esclar, sinó a l’elit que anhela tornar al passat més fosc.
No he estat mai independentista perquè el problema no és Espa- nya. El problema és el conglome- rat de fang que des de Madrid es conjura per acovardir qui fa avançar Espanya, amb l’aquiescència del PP. Menyspreen les dones, neguen el canvi climàtic, s’oposen a la diversitat lingüística i cultural d’ Espanya, beuen del nacionalisme més ranci. Així doncs, la resposta no serà mai la independència, com tampoc no ho és dir-li a Sánchez que surti plorat de casa com va fer Puigdemont, al més pur estil Ayuso. La resposta és defensar la nostra democràcia i que entre tots posem fi a aquestes pràctiques mafioses i de desinformació que amenacen el nostre país.
Lee también
