El futbolista portuguès Bernardo Silva, que acaba contracte amb el Manchester City, té ganes de jugar en el FC Barcelona: li agrada la ciutat, la proximitat del mar, com s’hi menja de bé. Abans de decidir res, va trucar a Ilkay Gundogan perquè li expliqués els avantatges fiscals de la capital catalana i, si va ser sincer, li devia explicar que Catalunya és la comunitat on es paguen més impostos.
El jugador del Manchester Bernardo Silva
Ignoro si va afegir que la Comunitat de Madrid prepara un canvi normatiu que beneficiarà fiscalment els estrangers que hi inverteixin, una mesura que el diari Abc qualifica sense embuts com la llei Mbappé. També és veritat que la qualitat dels serveis regionals és manifestament millorable, però això afecta poc els milionaris, els del futbol i els de les finances. Això sí, a Madrid (vaja, vaja) no hi ha platja. De moment.
Quan el PP proposa abaixar la fiscalitat a Catalunya, reconeix que està mal finançada
És curiós que, malgrat que la pressió fiscal és molt elevada, com ha denunciat repetidament Foment, els partits parlen poc d’aquest lideratge impositiu. La Generalitat ha establert fins a 15 impostos més que Madrid i té el tipus mitjà més alt en IRPF. Només JxCat ha suggerit abaixar-los, sense especial èmfasi. Però en les últimes hores, hem vist com el PP ha reconegut que els catalans són els que més impostos paguen i ha proposat de limitar l’IRPF al 40%, una tarifa zero per a nous autònoms i la supressió de successions, donacions i patrimoni.
És interessant que ho digui el PP perquè és el partit més reticent a una millora del finançament català, que resulta imprescindible per abaixar impostos sense minvar els serveis públics. És possible que els populars ens donin una sorpresa i reconeguin públicament la injustícia que suposa estar entre els que més contribueixen a l’ Estat i entre els que menys reben. De moment no han anat tan lluny.
Fa vint anys, José Luis Rodríguez Zapatero va dir en una entrevista a El País que “abaixar impostos és d’esquerres”, però el vendaval de la crisi es va emportar els estalvis i les paraules. Es pot creure en la redistribució de la riquesa, sense encapçalar la fiscalitat. Entre altres coses perquè no es pot atreure inversió i talent liderant impostos. El fitxatge de Bernardo Silva pinta difícil.
Lee también
