Fa dècades que s’està treballant amb models d’intel·ligència artificial, però la majoria no en va ser conscient fins al passat 30 de novembre del 2022 quan l’empresa OpenAI va presentar el ja famós ChatGPT. Des d’aleshores, en només quinze mesos, el paisatge s’ha omplert d’experts i també de xerraires. Costa diferenciar-los perquè tots parlen tant de riscos com d’oportunitats i poden anunciar-nos des de la fi del món fins a tot el contrari, la desaparició dels nostres llocs de treball o l’aparició de nous models de negoci, greus problemes ètics o començar per fi a resoldre l’insuportable biaix que des de fa massa està implícit en moltes de les nostres decisions. I enmig de tot aquest sobtat enrenou s’espera de nosaltres que prenguem decisions tant en el plànol personal com en el professional. Difícil.
El primer és entendre el context. Que tot s’hagi digitalitzat significa que tot es pot expressar amb uns i zeros, des d’una dada mèdica fins a un moviment bancari, des d’una fotografia fins a una cançó, des d’una geolocalització fins a una cerca a internet, des d’una base de dades fins a una tesi doctoral. Que tot s’expressi amb uns i zeros significa que tot es pot emmagatzemar, operar amb models matemàtics i ser transmès instantàniament a qualsevol lloc del planeta. Gestionar aquest flux constant de dades demanava un nou tipus de software capaç de processar tanta informació i actuar, també en temps real.
Publicitat sobre la intel·ligència artificial en un dels pavellons de l'última edició del Foro Econòmic de Davos, al gener
Ara hi ha dos tipus de software, el de tota la vida, que es limita a fer allò que li has indicat, i el nou, que s’espavila per veure què fer. Una cosa és donar-li instruccions i paràmetres a un programa d’ordinador, i una altra que sigui el programa mateix qui vagi descobrint quins són els paràmetres més adequats. El nom intel·ligència artificial és confús i potser s’entén millor si en diem software espavilat.
Necessitemsoftware espavilat sobretot per a la gestió de processos en temps real, molt dinàmics i afectats per grans volums d’informació. Encara hi ha un altre ús de la intel·ligència artificial, l’orientat a la generació de continguts (imatges, textos, àudios...), que en una exhibició de creativitat s’ha batejat com a intel·ligència artificial generativa. És curiós que aquesta variant que afecta els perfils més creatius hagi rebut un nom tan avorrit i previsible.
Què fer, tant en el pla personal com en el professional, podria ser força més senzill del que sembla. Bàsicament estem parlant d’una nova generació de software, i el dilema es resumeix a decidir si esperem que un fabricant ens porti el software que necessitem, o si, al contrari, prenem la iniciativa i li encarreguem a algú que ens desenvolupi una solució específica.
Necessitem software espavilat sobretot per a la gestió de processos en temps real, molt dinàmics
Gairebé ningú encarregarà desenvolupaments informàtics basats en intel·ligència artificial per al seu ús personal, el que farem la majoria serà anar adoptant les noves versions que els fabricants aniran oferint. Programes tan populars com Word, Excel o PowerPoint ja incorporen aquestes noves funcionalitats i ara poden acabar la carta que estem escrivint, convertir un Word de vint pàgines en un PowerPoint de només cinc pantalles o resumir en dos paràgrafs un PDF de centenars de pàgines. La gent no dirà “faig servir intel·ligència artificial”, sinó que senzillament dirà “faig servir la darrera versió de Word”.
Toca espavilar i tornar a aprendre ofimàtica, i moltes empreses hauran de tornar a oferir cursos als seus empleats. Passarà el mateix amb els programes corporatius de gestió, els de comptabilitat, logística o gestió de magatzem: la majoria esperarà que els fabricants dels programes actuals ofereixin noves versions actualitzades amb aquestes possibilitats. Toca trucar als nostres proveïdors de software corporatiu per conèixer els seus plans, calendari i preus, així com les garanties legals i ètiques.
Finalment, haurem de decidir en quins casos apostem per fer desenvolupaments propis. Vindran moltes empreses oferint nous desenvolupaments basats en IA amb promeses que poden ser avantatges competitius, però que en massa casos seran una pèrdua de diners i energia. Veurem molta pirotecnologia, aquella que és com un foc d’artifici que fa bonic però només serveix per impressionar. El quid de la qüestió és orientar-se a resoldre problemes i millorar processos concrets. Un cop més el repte serà estar disposat a explorar noves maneres de ser més eficients.
Lee también
