Els partits polítics van a la caça dels independents per atreure vots i pal·liar el descrèdit de la política. La desafecció de la ciutadania cap als seus dirigents és un problema que reflecteixen les enquestes, així que té tota la lògica que mirin d’incorporar candidats sense militància però amb reconeixement social. Amb això pretenen enllustrar les llistes i possiblement intentar que se’ls enganxi alguna cosa del seu encant. Segurament, la política és massa important per deixar-la només als polítics, el que passa és que la història ens diu que els independents solen acabar farts dels bloquejos a les seves iniciatives i de les travetes a dins dels seus partits.
L’última figura incorporada a una llista (va com a número dos) és obra personal de Carles Puigdemont. Anna Navarro, una olotina que durant tres anys va ser elegida la dona més influent en el món de la tecnologia i que va ser escollida el 2018 com a Dona de l’Any a Silicon Valley per Analytics Insight. Gairebé tant com el seu currículum, impressiona la seva definició a l’Ara del que és el triomf professional: “L’èxit va d’estudiar, de ser bona persona i de treballar en equip. I de no ser ‘gilipolles’!”.
És possible que la política sigui massa important per deixar-la només als polítics
Anna Navarro diu que ha ensenyat als seus fills a ser bones persones i a saber distingir-les de les que no ho són, que la bona educació s’està perdent, quan va de dir “bon dia” quan entrem en un lloc i “t’estimo” a la família, i que el treball en equip és imprescindible perquè els èxits no són mai el resultat del narcisisme.
No ha explicat en les seves entrevistes què entén per “no ser un ‘gilipolles’!”, terme que va posar en circulació Benito Pérez Galdós a Misericordia. És possible que Navarro no desenvolupés el concepte per no ofendre ningú. Però segurament volia descriure amb aquest terme d’origen mig àrab (gihil vol dir badoc ) aquells que s’entossudeixen a anar pel camí equivocat i en aquest sentit la seva designació és motiu d’esperança.
La número dos de la llista de Puigdemont és independentista, però sobretot és viatjada, que sempre és una garantia. Quasi tant com la seva advertència sobre els gilipolles.