No sembla que a la dreta ni a l’esquerra d’aquest país els importin massa les institucions. Les estan violentant com si no patissin el desgast, com si ho resistissin tot. A Portugal, almenys els dos grans partits s’han posat d’acord per deixar fora del Govern la ultradreta i fins i tot PS i PSD han estat capaços d’arribar a un pacte per fer torns en la presidència de l’Assemblea. A Espanya, és impossible assolir el consens sobre res entre PSOE i PP. Ni hi haurà pacte de finançament autonòmic, ni sobre el poder judicial. Però tampoc sobre la política exterior o sobre l’educació. Cada força política va al que li interessa, oblidant-se del nostres interessos.
I, per si fos poca cosa aquesta política frontista, els socialistes i populars caven trinxeres al Congrés i el Senat: en un lloc manen uns i a l’altre, els altres. El PP acusa el PSOE de colonitzar les institucions, oblidant que fan el mateix negant-se a renovar el poder judicial per controlar el Govern des de la justícia. I van sumant reprovacions de ministres a la Cambra Alta, on tenen majoria, com si es tractés d’un concurs televisiu: ho van fer amb Grande-Marlaska i és a l’espera Bolaños. Però en vindran més. Mentrestant, al Congrés l’esquerra passa el corró, però de moment només ha aconseguit aprovar la llei de l’Amnistia i una altra sobre els ensenyaments artístics superiors. Les dues càmeres han formulat les seves pròpies comissions d’investigació per passar-se la responsabilitat dels abusos d’amics, coneguts o saludats durant la pandèmia. Uns volen posar contra les cordes Isabel Díaz Ayuso, presidenta de Madrid, per les comissions cobrades (i reconegudes) per la seva parella i els altres busquen caça major a l’implicar sense proves Begoña Gómez, esposa de Sánchez, en el rescat d’ Air Europa, malgrat que l’Oficina de Conflictes d’ Interessos ja va arxivar la denúncia del PP.
El PP es fa fort al Senat, on reproven ministres i busquen ‘caça major’
En aquest context, els populars han penjat un vídeo d’estètica mafiosa a les xarxes, titulat La trama, on també impliquen Francina Armengol, presidenta de les Corts. El que resulta especialment preocupant és que amb aquest clima enrarit hi ha tres eleccions convocades, dues d’autonòmiques i unes europees. Això no pot acabar bé. I les institucions, tampoc.
Lee también
