Contra els trilers
Una empresa de Figueres s’ha especialitzat a traduir textos legals, que en general són complicats d’entendre, a un llenguatge planer, igualment legal però comprensible per a tothom. Es diu Pictolex i a la seva web s’hi llegeix: “Els textos jurídics es caracteritzen per fer servir paraules tècniques, tenir una estructura complexa, estar mal puntuats o no fer servir terminologia comuna per a tothom. (...) ¿Per què dir ‘L’arrendatari queda obligat a abonar la renda’ podent dir ‘El llogater ha de pagar el lloguer’?”. L’empresa la va crear l’advocada Carlota Albanell fa un any i mig. Han simplificat tràmits per a l’Agència Catalana del Consum i preparen una plataforma on els particulars podran penjar documents com hipoteques o contractes, que Pictolex els retornarà convenientment traduïts.
Fa dècades, Itàlia va començar una lluita perquè els textos oficials fossin comprensibles per als ciutadans. Me’n recordo perquè em va sorprendre una iniciativa tan lògica, impensable aquí aleshores. Les normes que van aplicar són simples. Escriure frases breus. Fer servir paraules del llenguatge comú. Utilitzar pocs termes tècnics. Abreviatures, només les imprescindibles, i explicant-les. Puntuar correctament, cosa poc habitual en textos legals. No abusar mai de les perífrasis. Evitar les frases subordinades. Preferir la veu activa a la passiva. Són normes que, més enllà dels textos legals, hauria d’aplicar tothom que vulgui fer-se entendre. Les normes d’Orwell són molt semblants.
Gran idea: adaptar textos legals a un llenguatge comprensible
Però passa que sovint (no sols en el món jurídic; en narrativa i articulisme també) n’hi ha que volen fer passar bou per bèstia grossa i s’estimen més el contrari: embullar-ho tot per tal que el receptor (el lector, l’oient) no entengui gaire res i –per por de no estar al nivell i que el prenguin per ruc– calli i acoti el cap.