En futbol ser un entrenador guipuscoà és com ser un jugador brasiler. Parteixes amb avantatge genètic, o climàtic, o cultural. O potser és alguna cosa que et posen en l’aigua, o en el menjar. Com em va dir una vegada Ferran Adrià, a Occident no hi ha cap millor lloc per menjar que Sant Sebastià.
No per primera vegada esmento com a exemples Mikel Arteta, Unai Emery i Andoni Iraola, tots triomfant a la seva manera a la Premier League. Però avui em centro en Xabi Alonso, el meteorit que s’ha convertit, gràcies a les seves gestes a Alemanya, en el jove entrenador més desitjat del món.
Després de només 18 mesos d’experiència al primer nivell, al comandament del Bayer Leverkusen, ja sona per als equips més grans del futbol: el Reial Madrid, el Liverpool, el Bayern Munic, el Manchester United o (somiar és de franc) el Barcelona.
Han vist el que ha fet Alonso en el club de l’aspirina? Hi va arribar l’octubre del 2022 amb l’equip penúltim a la Bundesliga i va acabar en sisè lloc. Aquesta temporada el Leverkusen no ha perdut ni un partit dels 34 que ha disputat en tres competicions i no només ha trencat l’hegemonia del Bayern Munic a la Bundelisga (n’ha estat campió les últimes onze temporades), està de camí a destrossar-la.
Xabi Alonso va celebrar el gran el triomf delLeverkusenaColònia,després del qual el seu equip ja voreja la Bundesliga
L’equip d’Alonso, primer en la taula, avui té deu punts d’avantatge sobre el Bayern, que va guanyar 3 a 0 fa tres setmanes. Tret d’un terratrèmol o una pandèmia o una guerra nuclear, el Leverkusen guanyarà en qüestió de setmanes el primer campionat alemany dels seus 120 anys d’història. De tots els jugadors que he vist al segle XXI pocs han conquerit més trofeus (tots, bàsicament), però no n’hi ha cap de qui tenia més certesa que acabaria sent entrenador. Primer, tot i que no en ordre d’importància, perquè vaig conèixer Alonso quan jugava per al Reial Madrid, pocs mesos abans que Espanya guanyés el Mundial del 2010.
No hi ha cap jugador dels que he vist al segle XXI de qui tenia més certesa que acabaria sent entrenador
Increïblement, ja que no hi ha res més desesperant en el periodisme que l’intent d’entrevistar un futbolista top, ell em va demanar la cita a mi. Em va convidar a dinar en un restaurant madrileny. Per què? Per renyar-me per les hòsties que clavava al seu entrenador, José Mourinho? No. Per parlar d’un llibre que jo havia escrit sobre Nelson Mandela.
Vaig descobrir que havia extret lliçons sobre la figura de Mandela que a mi ni se m’havien ocorregut. Lliçons sobre lideratge. El que vaig anar entenent al llarg dels anys següents va ser que analitzar Mandela només havia estat una fase més en un curs d’aprenentatge en què s’havia embarcat com a jugador per preparar l’etapa de la seva vida professional per la qual, com Pep Guardiola, potser acabarà sent més recordat.
Va ser, precisament, la seva decisió el 2014 de deixar el Reial Madrid pel Bayern Múnic de Guardiola el que va fer descartar qualsevol dubte que preveia un futur com a entrenador. Havia aconseguit el títol universitari amb Mourinho, el màster amb Carlo Ancelotti i ara volia buscar el doctorat amb el professor Pep.
En una entrevista per a la televisió anglesa el 2016, quan encara jugava al Bayern, Alonso va ser interrogat sobre què havia après de Mourinho i Guardiola. Va ser com un examen oral, les respostes totes perfectes, sobre els requisits per entrenar al màxim nivell. Va esmentar la motivació, l’ambició, l’atenció al detall, la claredat en la comunicació amb els jugadors, i, en primer lloc, l’autoritat, la capacitat de transmetre a tota hora qui és “the boss”. El que Alonso va definir com a “carisma”.
El carisma prové de tenir una immensa seguretat en un mateix. És un do més que una adquisició –una cosa que no s’aprèn–, i Alonso el té. Com es va veure per exemple en la batalla judicial que va tenir durant deu anys amb Hisenda i que finalment, sempre convençut de la seva integritat, va guanyar.
Els fans del Liverpool no ploren tant la sortida de Klopp perquè confien en l’arribada del guipuscoà
Quin serà el pas següent? Aposto pel Liverpool, l’entrenador del qual, Jürgen Klopp, se’n va a l’estiu, i ja està parlant meravelles d’ell. Sé, igual que qualsevol que coneix Alonso, que com a jugador a Anfield del 2004 al 2009 va forjar una connexió especial amb el més màgic dels clubs de la millor Lliga del món. Els fans del Liverpool no ploren tant la sortida de Klopp perquè confien en l’arribada del guipuscoà, que no han deixat d’estimar mai. Només el Reial Madrid els podrà decebre.