Visc i treballo al carrer del Canonge Almera, una via de sentit únic al barri d’Horta. Anys enrere havia estat de doble sentit, però justejava tant d’amplada que una simple furgoneta aparcada ja impedia el pas simultani de dos cotxes. Com que alguns pares de les escoles de la zona aparcaven amb dues rodes
a l’altra vorera, de seguida es col·lapsava i les baralles eren espectaculars. Combats sobre qui havia de recular que semblaven lluites d’antílops banyuts.
Era tan bèstia que hi van posar mesures. L’Ajuntament va limitar la circulació pel tram inferior al sentit de pujada i la del tram superior al sentit de baixada des del carrer Pedrell. Els cotxes que pugen i els que baixen han de desviar-se pel carrer de Verema i, si trenquen per Can Pujolet, poden refer el camí mitjançant un ràpid recorregut triangular que els torna a Peris Mencheta. O els hi tornava. Tot anava bé fins que també en van canviar el sentit i els cotxes desviats es van veure obligats a fer una volta més llarga fins al passeig de Maragall per tornar a Peris Mencheta. En comptes d’un triangle rectangle, una superfície rectangular el triple de grossa que implica invertir tres minuts en el que abans costava trenta segons.
Acceleren en contra direcció per minimitzar la infracció
Aquests dos minuts i mig comportaran alguna desgràcia. Des del despatx veig els cotxes com pugen, però cada cop més en veig baixar molts en contra direcció. Cotxes, motos o furgonetes d’Amazon que baixen a tot drap, per minimitzar el temps de la infracció, com si accelerant en el tram prohibit no els hagués de veure ningú, i menys encara els pobres que pugen a cegues pel carrer Peris Mencheta.
Un bon dia, sabent que Canonge Almera és de sentit únic, faran un cop de volant per enfilar-lo i s’estavellaran davant de la meva finestra contra un d’aquests conductors impacients. Escric aquesta columna inquiet, tot esperant l’accident.
Lee también
