Algú els haurà de dir als joves universitaris militants de la religió queer que exigir l’expulsió del professorat que no combrega amb el seu catecisme i reclamar el “control socialista” del contingut que s’ imparteix a les aules és exactament el que en nom de la democràcia practicaven els moviments totalitaris del segle passat en hemicicles tan insospitats com l’alemany. Negar la realitat i obligar tota la societat a negar-la va ser sempre una de les seves estratègies, igual com educar les joventuts en la defensa de la seva causa. El premi per als xavals era sentir-se superiors, pensar que treballaven per a una finalitat major.
Convé explicar-ho de manera planera, perquè aquesta màxima tan ben apresa segons la qual cal acusar de fòbic a qui discrepi del concepte d’identitat de gènere i aplicar-li penes per delicte d’odi comença a ser carregosa i no fa punyetera gràcia. I a més és d’una pobresa intel·lectual preocupant. La reguera de cancel·lacions que docents del món acadèmic internacional (als EUA, la Gran Bretanya...) han patit simplement per recordar que el gènere és per definició opressió patriarcal i no un supermercat d’identitats estereotipades ja ha arribat a la Universitat Autònoma de Barcelona.
La professora d’ Antropologia Social Sílvia Carrasco, feminista abolicionista amb un passat a ICV, es va despertar fa dies amb l’aula empaperada amb la frase “Alerta Terf” i publicacions on ella afirma que no hi ha dones amb penis. Un autodenominat moviment juvenil “socialista” ho qualifica de discurs transfòbic i ha emès un vídeo que exigeix la seva expulsió i la del seu equip, tot arengant a respondre “contra l’opressió de gènere”.
Opressió de gènere. Aquí tenim la nova apropiació que fa el transgenerisme d’un concepte que pertany a una filosofia política il·lustrada com és el feminisme. Per a les mares d’aquests nanos que criden “ terf”, opressió de gènere és la definició de la submissió i la injustícia que encara avui pateixen les dones pel fet de ser-ho. Tot i que, a poc a poc, les van imbuint de la idea que es tracta d’una eina per a la validació emocional de persones transgènere... I pretenen que elles callin.