Des de l’actuació aquesta setmana de Nebulossa en la semifinal del Benidorm Fest amb la cançó Zorra, hi ha més possibilitats –o directament no n’hi ha cap– de què les masses entenguin què hauran volgut dir durant dècades les feministes quan alertaven sobre el lèxic sexista. Quaranta anys després que Carlos Tena hagués de dimitir per haver portat al seu programa de TVE la Vulpes cantat allò de Me gusta ser una zorra –adaptació al castellà I wanna be your dog dels Stooges–, la zorrería en la música és rebuda ara de molt diferent manera i amb qualitats artístiques merament eurovisives.
Nebulossa, participants del Benidorm Fest
La cantant del duo Nebulossa, María Bas, que als 56 anys temia que per edatisme no els agafessin per a concursar de cara a Eurovisió, deia en entrevista amb RTVE que és curiós que una simple vocal pugui canviar el sentit de la paraula. “Zorro [referit en llengua castellana] vol dir llest, zorra és roí”, indicava.
La RAE assembla el terme a persona molt múrria, astuta i sorneguera. I en femení li reconeix l’ús comú equivalent a prostituta i als malsonants puta, meuca, bagassa... Això és, “la que se’n va al llit amb tots”, etcètera.
Fa anys que el feminisme reclama que el diccionari inclogui en determinades entradesles etiquetes de sexista, despectiu o discriminatori, especialment en els duals aparents. Però abans que assolir la justícia lèxica, serà més fàcil que guanyi punts el remenar el cul i reivindicar-se “zorra”, “zorra de postal”, com diu l’eurovisiva cançó. O “más zorra todavía cuando salgo y se me hace de día”.
El cul no el remena la hieràtica cantant de Nebulossa, sinó dos ballarins que la flanquegen i que, encara que desconeixem els seus pronoms, porten tanga i cotilla, i s’hi recreen com si fossin aprenents neòfits de la cort de Madonna en la seva recent Celebration Tour.
Bas diu que si li diuen “zorra” es bloqueja. Tot i així, ella defineix el terme com “una persona empoderada que de vegades s’ha de posar una cuirassa perquè hi ha molta enveja pel món”. Vaja, que és una cosa cool. El seu consell per qui rebi l’insult és que se sentin “zorras”, “però no de manera despectiva”. Com diu la llei, dona és qui s’ho sent. I zorra ? Zorra també.
Lee también
