Quan preparava el llibre de contes La xirivia , l’escriptor va demanar als responsables de l’editorial que, a la coberta, li deixessin posar la fotografia d’un calaix, fet amb llistonets i reforços de cartró, que duia estampada la marca Ultrafruita. Era un record de quan era petit i un veí que tenia hort traginava les verdures en una d’aquestes caixes, lligada amb uns flexors elàstics a la part del darrere d’una moto de 125 cc. Va omplir la caixa amb un pebrot verd i un pebrot vermell, tres tomàquets de cor de bou, un manat de pastanagues i un de ceba tendra, dues esbergínies i, a dalt de tot, hi va posar una xirivia que semblava una cua de rata. La idea era: el calaix és un corn de l’abundància modern. Enmig d’aquesta exuberància de pebrots, esbergínies, pastanagues i cebes tendres la xirivia representa la modèstia de l’arrel senzilla, oblidada per tothom. “El món és de les xirivies”, es va fer un tip de dir a les entrevistes, quan el llibre va sortir publicat.
Al cap de pocs dies, encara amb l’embriaguesa de la novetat, les entrevistes i els articles afalagadors, un amic li va enviar un missatge de WhatsApp: “he passat pel Mesón de las Letras, he buscat el teu llibre i no l’he sabut veure, l’he demanat a una dependenta i el tenien a la secció d’agricultura!”. L’escriptor s’ho pren bastant bé. Comprén que la metàfora de la xirivia pot despistar els llibreters de les grans superfícies com el Mesón de las Letras. Perquè veu el seu amic tan esverat, més que no pas perquè li sàpiga molt de greu, truca al director comercial de l’editorial, que li diu que ho solucionarà de seguida. Unes setmanes més tard, una amiga el telefona per dir-li que ha vist el seu llibre a la secció d’Horticultura del Museo de los Libros, una llibreria molt de l’olla. “Què vols fer-hi?” –li diu l’escriptor–. En canvi a la llibreria La Desgraciada el tenen a l’aparador i a la nova Tant me fot de Sant Genís de Mar la recomanen en un podcast”. Torna a parlar amb el director comercial, que, de moment, ho soluciona.
Una amiga el telefona per dir-li que ha vist el seu llibre a la secció d’Horticultura
L’escriptor mira de no posar-se pedres al fetge. Li agrada la coberta amb el calaix i les lletres vermelles: “La xirivia”. A l’hora de sopar parla amb el fill de la temporada de la Fórmula 1. Aquests dies es presenten els cotxes nous i tot i que no es pot comparar amb l’expectativa d’anys enrere, quan els cotxes eren més diferents els uns dels altres i més virolats, n’estan al cas. “De l’equip Williams, Adrian Newey va passar a Mclaren i va guanyar un parell de vegades el Campionat del Món”, diu el fill; el pare amb tanta verdura no se’n recordava. Newey és l’enginyer més important de les últimes dècades, dissenyador dels Red Bull que ho guanyen tot. Per comprovar si va estar o no a Mclaren pare i fill entren a internet i descobreixen que el 2019 va publicar un llibre titulat Com fer un cotxe. Al Mesón de las Letras el tenen a la secció de Hobbies. “Adrian Newey, mon semblable, mon frère ”, diu l’escriptor mentre s’eixuga una llagrimeta amb el tovalló.