Hi ha una Espanya –i una Catalunya– que vol pagar menys impostos i una altra que espera cobrar més subsidis. Vostès ja endevinen quins partits vota cadascú; però, què els reporta més vots a aquests polítics quan manen: augmentar els subsidis o reduir el percentatge del que tributem?
Fins ara semblava que cuidar l’ Espanya del subsidi era més rendible electoralment que alleujar fiscalment la del sou, que ara calcula: “Cada any treballo de franc fins al juny perquè s’ho quedi Hisenda”. Però la demografia és el destí dels pobles i està canviant el d’ Espanya.
En cada convocatòria electoral, l’ Espanya del sou va sent cada vegada més nombrosa que la del subsidi i menys abstencionista a les urnes. Per això, el PSOE i les esquerres van perdent comunitat rere comunitat.
Gràcies a la frenada demogràfica –és la demografia, espavilat!–, el percentatge de l’ atur ha caigut a menys de la meitat en els últims deu anys; i, encara que els sous continuïn sent baixos, els humans hem evolucionat per lamentar més el que creiem que ens treuen avui que el que deixaríem de guanyar si ens acomiadessin. El mateix succeeix quan es publica que a la comunitat autònoma veïna es paga menys IRPF o res d’impost de successions. I aquest és un dels secrets de les victòries d’ Ayuso en un Madrid on la majoria dels que sempre votaran tenen pis o esperen heretar-lo.
Acabem sentint amb el cor el que ens va explicant la butxaca fins a portar-nos davant les urnes. I ens diu més pagar menys quan cobrem avui, que deixar de rebre si ens acomiadessin demà.
I és que, velis nolis , les condicions materials de la nostra existència acaben determinant les ideològiques. I la resta: carismes de líders preclars, amors a la pàtria o odis al forà o la Història –res més traïdor que la nostra pròpia memòria– es van reajustant per reforçar el conte que ens convé.
I ara va comptant percentatges d’IRPF i la seva correlació amb els vots.
Lee también
