Els meus cosins valencians han reaccionat amb inesperada cordialitat a l’anunci que donaran aigua amb la seva dessalinitzadora a la Catalunya assedegada: “Si fos aigua del Túria o del Xúquer, apunten, la sang arribaria al riu; i si no, mira com protegeixen la seva els del Baix Ebre; però la del mar, si us la pagueu, per a vosaltres”.
L’hi agraeixo, perquè solien cantar-me el de “Català fotut / fill de Barcelona / que per un quinzet / et fan ballar la mona”. I l’altre cosinet aragonès (allà xurro ) ens deixava anar una jota el molt talòs, aquella de: “El Ebro nace en Fontibre / Se hace hombre en Aragón / Y al llegar a Catalunya se nos vuelve…”. I ja endevinen tot el que pot rimar amb -ón.
Els valencians apunten, a més, que les nostres aixetes no poden dependre del cel, com en depenien els càntirs dels besavis; i que si els catalans ens haguéssim preocupat de les coses de beure en comptes de beure’ns l’ enteniment des de la sequera del 2008, hauríem construït prou dessalinitzadores per no dependre de la seva.
I en aquest punt discutim una de les regles de la geopolítica ibèrica: quan puja València, baixa Barcelona; i quan baixa Barcelona, puja València. I el més petit sol estar més pendent del que el supera que al revés. València va avançar Catalunya en influència, prosperitat i població al segle XVIII, i al XIX, en canvi, els catalans industrialitzats esdevenien locomotora econòmica ibèrica.
El que hauríem de celebrar avui junts és que l’eix mediterrani de l’aigua és un avançament prometedor del de comunicacions que ens enriquirà a tots. I un altre periodista valencià em recorda la reacció d’Aznar quan un gran empresari valencià li va insistir en la necessitat d’invertir en aquest eix. Aznar va allargar la mà dient: “Això és Espanya. Ho veieu? I ha d’estar equilibrada; així, va dir deixant el palmell pla i immòbil davant seu i davant de tots: si aquí hi poso un eix, se’ns desequilibrarà així, va concloure inclinant la mà cap aquell Mediterrani que des de Madrid es temia massa connectat amb Catalunya”.
L’empresari va replicar amb sorna a la sortida: “Així tindrà la mà d’ Espanya molt equilibrada, però també més pobra”.
Lee también
