El PP va retenir ahir la majoria absoluta a Galícia. Ho va fer experimentant un petit retrocés, en passar de 42 diputats a 40. Però va conjurar la possibilitat d’un tomb polític, mitjançant el qual el Bloc Nacionalista Gallec (BNG), coalitzat amb el PSdG-PSOE, aspirava a formar una nova majoria, aquesta d’esquerres. Tot i això, el BNG va ser el partit que va experimentar un avenç més remarcable, en passar de 19 escons a 25, sumant-ne sis, mentre que els socialistes en perdien cinc, de 14 a 9.
Aquest resultat reflecteix la gran inèrcia del vot del PP a Galícia, ara encapçalat en aquesta comunitat per Alfonso Rueda, fins i tot després d’una campanya accidentada. I suposa un alleujament per al líder conservador, Alberto Núñez Feijóo, ja que la seva preocupació havia crescut els darrers dies davant l’empenta del BNG pilotat per Ana Pontón. Per tant, suposa també una confirmació de la força creixent d’aquesta candidata, que sembla aportar una alenada renovadora a l’escena política gallega i exhibeix una gran capacitat per aglutinar el vot progressista. En detriment, per cert, dels socialistes –el seu candidat, José Ramón Gómez Besteiro, no va aconseguir enlairar-se–, i d’altres formacions com Sumar o Podem, que no van aconseguir representació parlamentària, com tampoc no la va obtenir, en l’altre extrem de l’arc polític, Vox. La novetat, al Parlament gallec, és l’entrada, amb un escó, que no serà decisiu, de la populista Democràcia Ourensana. Tot això sense oblidar que al voltant d’un de cada cinc vots d’aquestes eleccions s’ha emès fora d’ Espanya, que el recompte s’efectuarà d’aquí una setmana i que, fins aleshores, no es pot parlar d’un resultat definitiu.
Alfonso Rueda seguirà presidint la Xunta, malgrat el bon resultat del BNG d’Ana Pontón
Dèiem que Feijóo va respirar ahir alleujat perquè la pèrdua de la Xunta hauria estat un cop molt dur per a ell. Les eleccions es jugaven al seu terreny, on, abans de mudar-se a Madrid per assumir la direcció estatal del PP, va enllaçar quatre presidències, i a més es va implicar intensament en la campanya. Una campanya que no va estar exempta d’ensopegades, entre les quals destaquen les revelacions extemporànies sobre els contactes dels populars amb Junts, que van tenir quelcom de tret al peu a la seva pròpia línia d’oposició al Govern que presideix Pedro Sánchez, i li van guanyar entre els socialistes acusacions d’hipocresia. Per tot el que s’ha dit, un resultat advers li podria haver complicat molt el futur, a Feijóo, fins i tot al si del seu partit, cosa sempre indesitjada, i més en vigílies d’altres eleccions, com són les basques i les europees.
La victòria popular no ha de restar atenció a l’avenç del BNG. Aquest partit, fundat decennis enrere sobre postulats d’esquerra radical i sobiranistes, ha conegut, de la mà de Pontón, un procés de moderació i d’adequació a una sensibilitat pròpia dels nostres dies. Pontón ha preferit posar èmfasi en qüestions socials i postergar l’ambició independentista. Així ha aconseguit connectar amb amplis sectors de la població, mentre incrementava la seva valoració, fins i tot en cercles aliens. Pontón ha aconseguit fer avançar el BNG i, potser més important que això, fer creure a bona part dels gallecs que el canvi és possible. Si no ara, potser sí en una nova convocatòria electoral. Per evitar que això succeeixi, el PP gallec haurà de parar d’ara endavant més atenció a qüestions com la despoblació o la sanitat que a d’altres relatives a la política estatal.
S’ha dit al llarg de la campanya que el PSOE tenia poc a perdre en aquests comicis gallecs. Però també és cert que la retallada de cinc escons evoca més el 28- M, en què va perdre molt poder territorial, que el 23- J, que li va permetre, després del fracàs de la investidura de Feijóo, continuar a la Moncloa.