Wilt Chamberlain continua conservant, 62 anys després, la marca mai batuda en la història del bàsquet: 100 punts en un sol partit. Els Warriors van vèncer els Knicks de Nova York per 167-147. Manuel Fraga Iribarne continuarà conservant la plusmarca electoral en unes d’autonòmiques a Galícia amb 43 escons i el 52 per cent dels vots. I el PP suma 9 majories absolutes d’11.
Governarà el PP a Galícia com volien des de Madrid DF, per tant han guanyat els bons: què pretenien aquests gallecs si fa dos anys que ja tenen l’AVE, si abans el més proper a l’alta velocitat que havien gaudit va ser la desfilada del petit Nicolás per Ribadeo?
El PP surt com a triomfador com el PSOE cau derrotat durament, però seria erroni assenyalar els pactes sobre l’amnistia i els pèrfids independentistes com els causants de la tragèdia socialista. Molt vot socialista s’ha desviat cap al BNG, que ha defensat públicament la negociació del PSOE amb Junts i també ha atacat “amb els temes que interessen veritablement a la gent”, frase encunyada per Madame Camarga Sánchez Camacho.
El veritable drama gallec té l’escenari principal a l’esquerra. La patacada del PSOE s’uneix al desastre preocupant de Yolanda Díaz amb Sumar per darrere de Vox i al de Podem, que ha tret menys vots que el Pacma.
El veritable drama gallec té l’escenari principal a l’esquerra
Núñez Feijóo va respirar ahir a la nit amb força i pot plantar cara. Díaz Ayuso ha d’esperar malgrat els esmorzars mediàtics habituals (aquest matí, un altre). Madrid deixarà en pau Núñez Feijóo, de qui Pablo Casado va dir un dia que era el millor president que ha tingut mai Galícia (obviant Manuel Fraga). Però ves a saber si Casado va avançar una premonició.
Chamberlain, Fraga, Feijóo, però que els arbres del PP i del PSOE ens permetin veure el bosc: Núñez Feijóo pot somriure, Pedro Sanchez pot xiular mirant cap a un altre costat, però la notícia a Galícia és que continua augmentant amb força una Espanya diferent, jove i plurilingüe que alça la veu demanant menys Madrid i més perifèria.