Galícia va avui a les urnes per elegir els diputats del Parlament autonòmic de la XII legislatura. Ho fa en unes eleccions que el president Alfonso Rueda (PP) va avançar cinc mesos per tal de reforçar l’estabilitat característica de la política gallega i garantir-se un bon resultat. Però, després d’una campanya electoral al capdavall dominada pel debat estatal –que Alberto Núñez Feijóo ha centrat sistemàticament en la presumpta indignitat dels pactes per a la investidura de Pedro Sánchez subscrits pel PSOE amb forces independentistes–, aquesta estabilitat ja no sembla assegurada. A l’hora d’escriure aquestes línies no es pot descartar pas que el PP perdi la majoria absoluta i doni pas a un govern encapçalat pel BNG en coalició amb els socialistes.
Fins aquesta nit no coneixerem els resultats i no podrem, per tant, sortir de dubtes. Però ja hi ha damunt la taula tres resultats possibles que, en vista de les diferents enquestes, es presenten com els més probables. La primera opció és que el PP mantingui la majoria, amb 38 diputats o més, fins i tot perdent-ne algun dels 42 que suma des del 2020. Si obtingués tal resultat, podria continuar governant en solitari. És pertinent recordar, en aquest sentit, que els populars han estat sempre, des de l’any 1981, la força més votada en les eleccions autonòmiques de Galícia.
El PP és el favorit en les eleccions d’avui, però no es descarta un govern d’esquerra
La segona opció passa per un gran resultat electoral del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), que dirigit per Ana Pontón ha estat la força a l’alça al llarg de tota la precampanya i la campanya, a diferència del PP i del PSOE. Si els vots del BNG –que ara té 19 diputats– i els del PSdG-PSOE
–ara en té 14–, representat pel candidat José Ramón Gómez Besteiro, sumessin avui 38 escons, hi hauria un tomb electoral a Galícia.
La tercera opció vindria determinada per una força minoritària i molt jove. No sembla probable, sempre segons les enquestes, que ni Vox ni Sumar ni Podem puguin aconseguir representació parlamentària a Galícia. Però sí que es considera possible que la formació Democracia Ourensana, amb un programa que es basa clarament en la petició de més recursos per a la seva província, acabi aconseguint un escó que, si hi hagués un escrutini final igualat entre PP i BNG+PSdG-PSOE, podria inclinar la balança a favor d’un govern de signe conservador o, al contrari, d’un altre de signe progressista.
Com s’apuntava més amunt, el resultat de les eleccions d’avui ha anat guanyant en incertesa segons avançava la campanya. Però d’aquesta campanya ja poden extreure’s algunes conclusions polítiques significatives. Potser la més destacada és que ha evolucionat de manera preocupant per al PP: el seu candidat, a qui Feijóo va cedir la presidència de la Xunta en assumir la direcció nacional dels populars, rellevant Pablo Casado, no s’ha consolidat; la decisió de Feijóo de portar la campanya a l’omnipresent i feixuc debat estatal relatiu als pactes PSOE- Junts potser no ha seduït l’electorat gallec, més interessat, com és lògic en unes d’autonòmiques, en els temes que afecten directament la seva comunitat; i, sobretot, les revelacions extemporànies, a mitja campanya, sobre les negociacions entre PP i Junts poden tenir conseqüències negatives per als seus interessos, tant en l’escena gallega com en la nacional.
Tampoc el candidat socialista Besteiro, que afrontava els primers comicis com a cap de llista, no s’ha enlairat gaire, malgrat tot el suport que ha tingut a Galícia de Sánchez i José Luis Rodríguez Zapatero. A diferència de Pontón, que avui té algunes opcions de convertir-se en la primera presidenta gallega.