Sembla mentida que ara es pregunti en aquest país què és terrorisme. És un menyspreu a les víctimes, un risc per a les llibertats, una burla de la intel·ligència. La contesa política, de resultes de si amnistiar o no independentistes que van provocar desordres públics, ha desencadenat un debat tan artificial com pervers, fent que les fingides i interessades afirmacions de certs fiscals i polítics s’estenguin a la premsa i el carrer i facin que de debò molts es preguntin: què és terrorisme?
És una situació inimaginable fins avui. Com de malson, després dels atemptats de Vic, Hipercor, Atocha, la Rambla, i tants altres que fan d’ Espanya el país amb més víctimes per terrorisme. En resulta una doble vergonya: que es pregunti què és terrorisme i que es contesti que no hi ha una definició del seu significat. Això últim és el pitjor. És evident que res humà no admet una definició exacta, com sí en matemàtiques. Però no és excusa perquè no identifiquem les coses i les donem un nom, per entendre’ns en la teoria i a la pràctica. Terrorisme és l’acte d’atemptar amb armes indiscriminadament contra individus indefensos, amb el propòsit manifest de reclamar l’atenció, mitjançant el terror, sobre la suposada finalitat amb què s’ha comès l’esmentat acte. Això se sap i es pateix almenys des de finals del segle XIX. El debat actual sobre terrorisme no és bizantí, com quan a Bizanci es discutia sobre el sexe dels àngels mentre els otomans assetjaven la ciutat. Avui és tan pervers i insultant a la intel·ligència com discutir sobre què és el feixisme.
No hi haurà atemptat, ni armes, ni víctimes i es dirà que són actes terroristes
Continuen i continuaran vigents debats com què és el dret, la política, etcètera. Lògic. Un amic, bon director d’orquestra, m’assegura que ell no sap què és la música. Però amb milers de morts per terrorisme a l’esquena és indigne i neci dir que no se sap què és terrorisme. Que el Codi Penal no ho delimiti bé no ho justifica. Si es reitera, doncs, la idea que no hi ha una definició clara del que és terrorisme s’obre en la justícia i la política una contraporta per on es colaran acusacions de terrorisme per actes que no ho són: no hi haurà atemptat, ni armes, ni víctimes i es dirà que són actes terroristes. Individus o grups de qualsevol ideologia seran acusats de terrorisme. No sé si s’ha pensat en això.
Lee también
