Una altra campanya que se li està fent llarga a Alberto Núñez Feijóo. Ja li va passar amb unes eleccions generals que li van vendre com un passeig militar a la Moncloa, però que no ho van ser. I aquests darrers dies, a Galícia, s’ha entrebancat ell tot sol, primer, per tornar a voler centrar uns comicis en l’anticatalanisme, però, sobretot, per evidenciar als quatre vents un fariseisme de pa sucat amb oli, que el deixa en evidència, a ell i la seva imatge de líder.
I és que, efectivament, el PP va començar la campanya gallega volent posar
Catalunya pel mig, primer a propòsit dels pèl·lets a la costa (deien que, a la catalana, un vessament semblant s’hauria resolt abans), després quan es parlava del deute econòmic i del finançament, i finalment,
a propòsit de l’amnistia. I esclar, de tant inflar artificialment el globus, li ha acabat esclatant a la cara. Coses del karma o
dels riscos d’incorporar un element en campanya, fins i tot quan no toca. Un
cop al tauler, pot jugar en contra teu i, fins i tot, engegar-te la partida a dida.
Junts ha demostrat que, per Catalunya, pot posar en dificultats el PSOE i el PP
Perquè hi ha una cosa pitjor per Feijóo que perdre la majoria absoluta i, per tant, la Xunta de Galícia. El més dramàtic per al líder popular seria que això passi i que, alhora, tothom tingui clar que el gol de la derrota li hagi marcat l’expresident Carles Puigdemont i el seu “tot se sabrà”, arran d’una centrada del mateix PP al nivell de les del Xavi jugador del Barça en el seu millor moment.
Això seria si Feijóo perd la Xunta. Però, si no, el mal està igualment fet. Perquè la credibilitat del seu lideratge i del seu projecte continuen oferint massa dubtes, l’últim a propòsit de les seves anades i vingudes sobre Junts i Puigdemont. Els ha arribat a equiparar amb el terrorisme, quan ara sabem que en converses fora de micro no dona credibilitat a aquest argument.
Però, a banda de jugar frívolament aquesta carta, que ja per si sol és lamentable, Feijóo demostra una gran irresponsabilitat i hipocresia, en qualsevol dels supòsits. O quan s’hi va reunir, suposadament no sabent amb qui ho feia ni què li reclamaria, o ara que vol fer com que no va mirar de sondejar el suport dels que tant demonitza.
La setmana passada al TNC s’estrenava l’obra Els Watson , basada en un relat de Jane Austen, i que va sobre la diferència entre un personatge i la persona que l’interpreta. A Feijóo, el teatre li està quedant tan manifestament sobreactuat, que està esdevenint a ulls de tothom, una farsa.
Per això va fer bé Junts de reunir-s’hi. I ja li ho poden criticar, també hipòcritament, altres com ara els comuns, que a Barcelona van votar amb el PP sense despentinar-se, per prioritzar Collboni en lloc de Trias. Els de Puigdemont es van reunir amb el PP, perquè això reivindicava el rol central que les urnes els van donar el 23-J, i perquè no són ostatges de Pedro Sánchez. Tenen vida pròpia. I ja estan demostrant que, a més, si no s’avança en la resolució del conflicte català, poden posar en dificultats tant els uns com els altres.