Unes investigacions pertinents

La manifestació de l’Onze de Setembre del 2012, convocada per l’ ANC a Barcelona sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”, va disparar totes les alarmes a l’ Administració central, després de reunir un milió i mig de persones segons les dades de la Guàrdia Urbana. Arran d’aquell succés, diferents cossos de seguretat de l’ Estat van respondre amb accions de diversa índole contra el desafiament in­dependentista. Destaquen, per les irregularitats, les impulsades per la cúpula policial de l’època, que van degenerar en maniobres al marge de la llei contra l’aleshores inci­pient procés, els seus dirigents i les forces polítiques que hi donaven suport. El Ministeri de l’Inte­rior, llavors (i fins
al 2016) en mans de Jorge Fernández Díaz, hi va exercir un paper central, i el govern dirigit per Mariano Rajoy va tenir un coneixement puntual d’una bona part d’aquestes activitats.

Aquestes accions es van concretar en la recopilació d’informacions prospectives, base de notes policials posteriors, bona part de les quals amb continguts falsos, que després de passar per la taula del ministre de l’Interior es van filtrar a mitjans de comunicació afins al govern central i es van publicar sense cap verificació prèvia. Aquests materials van contribuir a erosionar la imatge de les forces i els dirigents independentistes, els van fer servir agents ultradretans per efec­tuar denúncies als tribunals, es van incloure en causes judicials i determinats jutges els van tenir en compte.

Les irregularitats de l’operació Catalunya s’han d’aclarir com més aviat millor

La Vanguardia va iniciar ahir la publicació dels resultats d’una investigació sobre les clavegueres de l’ Estat, realitzada conjuntament amb ElDiario.es , en què s’expliquen i es detallen els procediments irregulars de recopilació i ús d’informació per part de la cúpula policial espanyola en aquell període. Tant per la falta d’escrúpols d’alguns dels funcionaris implicats en aquestes maniobres com per l’escassa fiabilitat dels seus informes, el conjunt d’aquests treballs, coneguts actualment com a operació Catalunya, consti­tueix un dels episodis més lamentables en què s’han vist involucrats servidors públics des de la recuperació de la democràcia. Encara és més greu que ni la justícia ni la majoria de partits no hagin considerat necessari investigar aquest afer, i si ho han considerat, no han arribat a fer-ho, tot i que suposa un atemptat als drets i les llibertats de persones que van ser acusades sense fonament. Per exemple, l’expresident Artur Mas, de tenir fons dipositats a Liech­tenstein, o l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, de tenir-ne a Suïssa.

Espanya no és el primer país ni aquesta és la primera vegada en què des de l’ Administració s’han comès possibles irregularitats amb una finalitat política. Però, com en qualsevol altre país democràtic i circumstància històrica en què s’hagin produït, és imprescindible que, un cop denunciats els fets, s’iniciïn les investigacions pertinents. L’ operació Catalunya s’ha d’aclarir, exposar i portar davant la justícia, per raons de simple higiene democràtica. És veritat que algun dels seus agents més tèrbols ja operaven en època de governs socialistes. I també és cert que el moment en què aquesta nova denúncia arriba potser dona peu a anàlisis malicioses. Tant se val. El que és rellevant de debò és que les vulneracions de la llei, en particular quan es cometen des del si de l’ Administració, no han de quedar mai impunes.

Desitgem que en aquest cas no sigui així. Exhortem amb aquest propòsit les autoritats competents. Ho fem amb la inquietud motivada pel fet que altres casos d’irregulari- tats policials comeses contra l’independentisme o contra Podem segueixen, des de fa massa anys, sense persecució judicial. I, a falta d’això, sense una denúncia enèrgica de l’estament polític.