La intel·ligència artificial (IA) experimenta un avenç vertiginós que suposarà una millora indeleble dels processos productius. Malgrat les veus optimistes que minimitzen l’impacte en l’ocupació, l’evidència apunta en la direcció contrària. A mesura que la IA amplia la capacitat cognitiva es converteix en una força capaç de suplir tasques abans exclusives de la ment humana, la qual cosa augura una destrucció de llocs de treball a una escala sense precedents en la història.
Aquesta revolució no s’assembla a transformacions tecnològiques prèvies, com la revolució industrial. A començaments del segle XIX, les màquines van substituir la força física i les mans dels artesans. A l’ Anglaterra de llavors es va crear una gran alarma social i entre el 1811 i el 1816 els luddites van protestar mitjançant la destrucció violenta dels nous telers, temorosos que els seus llocs de treball desapareguessin. Tot i això, la tecnologia no va suposar finalment una disminució de l’oferta laboral, sinó una metamorfosi de la naturalesa de la feina. Serà aquest el desenllaç amb la IA?
Un robot social d'Enchanted Tools que utilitza IA a la fira tecnològica CES d'aquests dies a Las Vegas
Les màquines modernes senten a través de sensors, que inclouen el tacte, la visió i l’oïda; memoritzen bilions de dades i tenen la capacitat d’analitzar-les a l’instant, prenent decisions autònomes que poden impulsar la resposta i el moviment d’altres màquines o influir en les persones. Tot això sense requerir intervenció humana. Sorgeix la pregunta òbvia de quin serà el nostre paper.
John Maynard Keynes va predir que cap al 2030 les persones treballarien només 15 hores a la setmana. Encara que aquest escenari s’entreveu llunyà, la tecnologia anirà desplaçant gradualment els treballadors en més i més tasques. Malgrat que emergiran llocs de treball nous i inimaginables (que en última instància també podran acabar en risc) sorgirà una majoria de població inservible per a treballar, que conviurà amb una minoria de treballadors i amb els propietaris de les màquines. A molts països l’augment de la productivitat permetrà proveir amplis mecanismes de protecció, com una renda universal; el desafiament serà trobar un propòsit que motivi les persones a llevar-se cada matí.
La IA augura una destrucció de llocs de treball a una escala sense precedents
Com els patricis grecs que tenien esclaus, les nostres màquines ens permetran dedicar el temps excedentari a la reflexió filosòfica o al lleure. Dins d’aquest camp, augmentarà l’evasió de l’entorn mitjançant l’ús de la realitat virtual i, lamentablement, el consum de substàncies psicoactives. Les revoltes socials protagonitzades pels que no s’hi adaptin, potser amb un retorn a un luddisme renovat, seran freqüents. L’educació també es veurà afectada, ja que els coneixements escolars i universitaris esdevindran obsolets en poc temps, fent que l’adquisició contínua d’habilitats sigui la clau per sobreviure en un mercat laboral en mutació constant.
La IA tindrà un impacte especialment significatiu en llocs de treball ben remunerats, coneguts com a white collar. Segons Goldman Sachs, fins a 300 milions d’aquests llocs de treball podrien estar en risc per a un proper 2030, incidint en el benestar de la classe mitjana a nivell global, la qual cosa tindrà indiscutibles conseqüències polítiques i socials.
Malgrat els clars beneficis de la IA en productivitat, creixement econòmic, avenços científics i coneixement de la natura, és imperatiu afrontar l’altra realitat que amb tot això s’acosta i traçar com més aviat millor el rumb cap a un nou contracte social. És la nostra responsabilitat, la responsabilitat dels humans.
Lee también
