En aquestes dates a prop de Nadal, quan l’atmosfera s’omple d’alegria i esperança, l’art té la capacitat de reconfortar-nos davant el soroll eixordador dels conflictes. Al centre del que Joseph Nye va definir com a soft power –amb el comerç, la ciència o l’esport–, l’art transcendeix els límits de les barreres culturals i lingüístiques, i ofereix un mitjà d’influència subtil, universal i profund, que permet a un país projectar els seus millors valors davant els ciutadans de potències estrangeres.
Un exemple del pes de l’art en la diplomàcia és el Museu del Prado, fundat el 1819. Allotja la millor col·lecció d’art europeu des del Renaixement fins al segle XIX. Diplomàtics d’arreu d el món han caminat pels seus passadissos forjant aliances universals, com en la cimera de l’OTAN del juny de l'any passat, on molts dels líders mundials es van retrobar davant les obres dels grans mestres.
Pedro Sánchez i altres dirigents assistents a la cimera de l'OTAN del 2022, al Museu del Prado
L’art contemporani també exerceix un paper crucial en la diplomàcia pública. Així, el Museu Reina Sofia, amb el seu icònic Gernika de Picasso, encarna l’esperit avantguardista d’ Espanya al segle XX, transmetent un missatge de modernitat i obertura. Cada vegada que s’exhibeixen obres d’aquests museus a l’exterior, o s’organitzen programes en altres països per altres entitats culturals com el Liceu o el Teatro Real, que celebra una gala anual a Nova York, es generen percepcions positives cap al nostre país. Monuments com l’Alhambra (capital d’Europa per dos dies), la catedral de Santiago, Santa Maria del Mar o la mesquita de Còrdova, per esmentar-ne alguns, són testimonis per als visitants de la bellesa i diversitat cultural d’ Espanya.
Als EUA, a més de les notables col·leccions d’art espanyol al MoMA i el Metropolitan, sobresurten com a destacats ambaixadors culturals la Hispanic Society i el Meadows Museum. La primera, fundada a Nova York el 1904 per Samuel Huntington, allotja una gran col·lecció d’art hispà, que fomenta l’intercanvi cultural entre els EUA, Espanya i els països llatinoamericans. L’excepcional Meadows Museum a Dallas, enfocat a la pintura espanyola des del segle d’ or fins a l’actualitat, ha enfortit els vincles amb Texas i ha enriquit la comprensió mútua.
Cal donar un marc jurídic a la col·laboració publicoprivada i fomentar el mecenatge
A Barcelona, el Museu Picasso, la Fundació Miró o el Macba, i a Figueres el Museu Dalí, són exemples de l’espectacular contribució catalana a l’art contemporani. El MNAC és un exponent únic de l’art romànic i testimoni de la rica història cultural de Catalunya. I l’admirat llegat arquitectònic de Gaudí i els seus contemporanis modernistes, venerats als països orientals, marca de manera indeleble la percepció sobre Catalunya i Espanya al món.
A mesura que avancem en un món cada vegada més interconnectat i dispers, la diplomàcia i l’art continuaran sent aliats poderosos en la comunicació dels nostres valors i en la recerca de la comprensió mútua i la pau entre les nacions. Només França i Itàlia tenen un llegat artístic similar al nostre.
Quan fa pocs mesos de la mort del gran mecenes Antoni Vila Casas, hem de recordar la necessitat de fomentar el mecenatge i aprovar un marc jurídic atractiu per a la col·laboració publicoprivada. El patrimoni artístic espanyol, amb la seva capacitat per commoure, inspirar i connectar les persones de tot el món, és un recurs d’enorme valor que transcendeix les diferències i uneix les persones a través de la bellesa i la creativitat.
Lee también
