El món és ple de bones intencions i de propòsits que es prengueren per Cap d’Any i no arribaren al febrer. Com la loteria i els regals, formen part de la il·lusió recurrent d’aquestes dates. Però no hauríem d’esperar a començar l’any, el curs, o a tenir un ensurt per posar-nos-hi. A més, tot i que siguin de desitjos, les llistes sempre són més excloents que inclusives i una pressió afegida: tot el que no estigui guixat, allò que no s’ha aconseguit, comporta una frustració.
És clar que vull tenir més temps i dedicar-me’l. És clar que m’agradaria sortir de la ciutat i l’actualitat. I llegir més, llibres que no siguin novetats. I alentir el ritme. Menjar més fruita i verdura, nedar cada dia. Limitar-me a dir només allò imprescindible per no contribuir al soroll. Que les opinions no es prenguessin com a judicis. I crec saber per on començar: els darrers retocs perversos d’Elon Musk han fet que l’extenuant Twitter/X hagi esdevingut devastador. La fórmula diabòlica fa que t’enganxis a la barbàrie i no puguis apartar els ulls del que t’horroritza, ja sigui la massacre a Gaza, ja sigui l’estupidesa humana.
X, la xarxa amb mals fums i mal alè, que ho empudega tot i et podreix per dins
Arran de la notícia dels primers naixements de l’any, els timelines s’ompliren de comentaris racistes. Fa mesos que hi proliferen. Al començament segur que molts eren bots, als quals després s’han anat afegint els qui sempre han pensat així però no gosaven dir-ho, els oportunistes, i els qui troben a faltar un món que no tornarà. El tema és complex, i molts volen resoldre’l en una xarxa que encotilla el pensament i encén els ànims com el fòsfor, socarrimant l’ànima. Una xarxa amb mals fums i mal alè, que ho empudega tot i et podreix per dins, que passa factura i que, com el tabac, costa de deixar malgrat tot. No sé si seré com aquelles persones que n’abominen, un cop que ja no fumen. Ho veurem. Per evitar que sigui dels propòsits que només duren un mes, ho deixaré al febrer.
Lee también
