Chillida, aniversari amb amics a Hernani

Ho vaig fer millor perquè no el coneixia i anava carregat de dubtes i de sorpresa”, pensava Eduardo Chillida (1924-2002), per a qui compartir les seves idees, incerteses i vacil·lacions amb altres artistes va ser un dels motors que van alimentar el seu art. El moment propici per fer-ho eren els estius, quan, acompanyat de la seva dona Pili i dels seus vuit fills, s’instal·lava a la fundació dels seus galeristes, Aimé i Marguerite Maeght, a Saint-Paul-de- Vence, on passava les vacances treballant i, en les estones lliures, podia conversar amb altres grans artistes com Calder, Miró, Braque, Léger o Giacometti, amb qui va mantenir una relació gairebé familiar. Chillida, que el 10 de gener hauria fet 100 anys, era el més jove de tots ells (el galerista l’anomenava afectuosament mon petit i ara han acudit a la crida d’un nou retrobament per celebrar la seva festa d’aniversari. Aquesta vegada la cita és a Chillida Leku (el lloc de Chillida), un museu d’escultures a l’aire lliure entre fajos, roures i pollancres, amb què l’escultor segurament somiava des que va començar a freqüentar aquell centre envoltat de pins de la Costa Blava, entre Antíbol i Niça, dissenyat per Josep Lluís Sert el 1964.

Univers Maeght , exposició que sobretot és un homenatge a l’amic i marxant que va projectar l’obra de Chillida al món, reuneix al caseriu i els verds prats de Zabalaga obres de Geor­ges Braque, Alexander Calder, Alberto Giacometti, Pablo Palazuelo, Julio González, Jean Arp, Barbara Hepworth, Antoni Tàpies, Joan Miró i Marc Chagall. “Quan un artista entrava a la galeria, immediatament entrava a formar part d’una gran família creativa”, recorda Isabelle Maeght, neta dels marxants i administradora de la Fundació Maeght. Els seus avis van decidir crear el centre seguint el consell dels seus amics pintors i escultors, per intentar alleujar el dolor causat per la mort del seu fill Bernard, que va morir de leucèmia als onze anys. Aviat es va convertir en un lloc de diàleg i diversió per a artistes, músics i filòsofs, un autèntic temple de la creació avantguardista dels anys seixanta.

‘Univers Maeght’ reuneix obres de Miró, Giacometti o Calder, amb qui estiuejava a la Costa Blava

Chillida, també poeta i filòsof capaç de transformar els pensaments més profunds en les formes més simples, va mantenir una estreta relació de complicitat amb gairebé tots ells, com es pot comprovar a l’exposició, on el seu monumental Homenatge a Braque (pensat inicialment per a Miró, fins que passant el corró va aparèixer la forma d’un ocell) conviu amb el quadre que li va regalar el creador del cubisme. “Escull un dels meus quadres”, li va dir. “Però com puc escollir una obra seva?”. “ Jo l’hi regalo”. Quan es va decidir finalment per un dels quadres, va descobrir que Braque ja l’hi havia dedicat. L’anècdota la relata el seu net Mikel, que afegeix que el “nucli dur” de Chillida era el format per Miró, Palazuelo, Tàpies i Calder. “Però és un noi o una noia?”, es burlava de Chagall a causa de la seva cabellera, i Giacometti mantenia certa distància a causa del seu “caràcter més difícil”. D’aquest últim, s’exposa Homme qui marche II en una sala amb vista a la campa on per primera vegada en molts anys es pot contemplar Morning cobweb (1969), de set tones; Le pépin géant de Jean Arp, i Figure de Barbara Hepworth, al costat dels colossos de ferro de Chillida, que confessava mesurar-se diàriament “per saber si he crescut, no pas per saber la meva estatura”.