Diumenge vinent Javier Milei prendrà possessió com a nou president de l’Argentina. Des que va guanyar la segona volta electoral al peronista Sergio Massa, el pròxim cap de l’ Estat argentí ha fet passos que demostren que tant pot mantenir a ultrança algunes de les seves polèmiques promeses electorals com canviar radicalment d’opinió sobre d’altres.
No hi ha estat aliè l’acord al qual va arribar amb l’expresident conservador Mauricio Macri. Un pacte que li garantia els vots de la dreta a canvi de mantenir una coexistència amb la part de l’establishment argentí que representa el macrisme. Aquesta aliança ha inclòs la incorporació al nou govern –que serà una barreja d’integrants inexperts en la gestió pública amb avesats coneixedors que van integrar gabinets anteriors– dels cervells econòmics de l’expresident i el nomenament de Patricia Bullrich, la candidata macrista derrotada a la primera volta, com a ministra de Seguretat.
El president electe de l’Argentina aparca mesures polèmiques i s’alia con el macrisme
Milei va fer bandera que posaria fi a la “casta política” i ha acabat elegint com a ministre d’Economia –la cartera més calenta – Luis Caputo, vell conegut d’aquella “casta” que ja va ocupar aquell càrrec en la presidència de Macri. La seva tasca no serà fàcil, en especial perquè Milei ja ha advertit que en els propers mesos l’Argentina entrarà en estagflació –alta inflació sense creixement econòmic– per la gran retallada de despesa pública que planeja per reduir el dèficit fiscal. Una altra conseqüència d’aquest nomenament és que el pla de dolarització que pregonava Milei pot quedar congelat perquè no es donen les circumstàncies per adoptar el dòlar i perquè Caputo descarta aquesta mesura. Tampoc no es veu en l’horitzó immediat el promès tancament del Banc Central.
Amb el pacte amb Macri, Milei ha fet seva en certa manera la “casta” que menyspreava, però això no vol dir que canviï substancialment el seu programa de privatitzacions i retallades draconianes de l’ Estat, un programa que Macri també comparteix. És l’anomenat paquet motoserra . És aviat per saber si el macrisme ha engolit la revolució llibertària, però altres exemples de la moderació de Milei són que també ha deixat en un calaix idees com la compra d’òrgans humans o la venda lliure d’armes.
Les mesures de xoc de Milei, que engegaran amb la privatització dels mitjans públics i de la petroliera YPF, seguiran amb la convocatòria de sessions extraordinàries del Congrés per debatre les lleis que han de concretar les seves reformes. Gran part de la seva aliança amb Macri s’explica per la debilitat parlamentària de Milei i la seva necessitat dels vots de la “casta” que volia aniquilar. El nou president no renuncia a uns canvis que ara no té la capacitat política d’aplicar, per la qual cosa, després de donar-se un bany de realisme, sembla optar pel pragmatisme.