Una vegada Pedro Sánchez ha aconseguit la investidura amb el suport del PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, BNG, Coalició Canària i Bildu, s’obre una nova legislatura, que tindrà com un dels principals objectius posar en marxa els mecanismes polítics i jurídics necessaris perquè s’aprovi i avali jurídicament la proposició de llei d’amnistia que ha presentat el PSOE. Un cop s’ha conegut l’abast de la llei, que afecta tant aspectes jurídics com simbòlics, polítics i socials, es podrà constatar si la llei d’amnistia podrà seguir el curs i ser implementada. Ara toca a l’Estat decidir si es limita a mirar què passa, entenent que no l’afecta o, per contra, decideix intervenir per no posar en risc les seves funcions i integritat.
Debate de Investidura en el Congreso de los Diputados Pedro Sanchez Alberto Nuñez Feijoo
La visió política que l’Estat perdona, però no demana perdó està a l’origen de gran part del rebuig a l’amnistia pronunciat pel PP i Vox. Tots dos partits argumenten que el Govern espanyol, amb Pedro Sánchez al capdavant, és qui ha conduït a la derrota de l’Estat davant de l’independentisme i, per tant, exigeixen que s’actuï per defensar i preservar la igualtat de tots els espanyols davant de la llei. La seva concepció de l’Estat no se cenyeix al fet que aquest es limiti al bon funcionament de l’administració i les institucions i al compliment de la Constitució, sinó que pretenen confondre’l amb la defensa de la nació, del poble, de la societat i de la monarquia per aconseguir que la lluita contra l’amnistia derivi en més mobilitzacions ciutadanes.
El PP ha d’evitar caure en l’estratègia de Vox, que busca l’explotació del mite nacional perquè els ciutadans s’aixequin contra els que ultratgen la nació i la volen derrotada, ja que l’amnistia no tracta de l’autoestima del poble espanyol. La proposició d’amnistia tracta sobre aquelles persones que van incomplir la llei per assolir els seus objectius polítics i se les perdona perquè puguin continuar intentant-ho però ara complint la Constitució espanyola. Norberto Bobbio deia que “només es pot parlar de política si es manté una mirada freda sobre la història”. Només d’aquesta manera es poden evitar els excessos de retòrica i així poder criticar i combatre la proposta d’amnistia des de la raó i no des de les emocions.
Lee también
