Tot just 48 hores després d’haver efectuat una remodelació de govern per intentar sortir del pou i oferir una imatge més moderada i centrista, el primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha rebut un dur cop judicial. El Tribunal Suprem (TS), per unanimitat, ha declarat il·legal la política migratòria aprovada el 2022 per Boris Johnson i que l’actual premier pensava aplicar per deportar refugiats i sol·licitants d’asil a Ruanda.
Una política que ha provocat importants moviments interns al si del Partit Conservador en el seu gir cap a posicions de formacions ultradretanes d’Europa. Tres governs tories , els de Johnson, Truss i Sunak, han mantingut una batalla amb els tribunals britànics per aconseguir llum verda al seu pla després que, ja el juny del 2022, el Tribunal Europeu de Drets Humans frenés un primer vol d’immigrants a Kigali, perquè va considerar que el pla podia violar el Conveni Europeu de Drets Humans. Ara, l’Alt Tribunal
britànic ha dictaminat que hi ha risc real que si els peticionaris d’asil són enviats a Ruanda, la seva demanda no sigui examinada amb deteniment i siguin tornats a països perillosos dels que intentaven fugir.
El Suprem declara il·legal que el Govern deporti a Ruanda els demandants d’asil
Una de les grans defensores d’una política migratòria sense contemplacions, amb mesures com aquesta, és la ja exministra d’Interior, Suella Braverman, a qui Sunak va obligar
a dimitir dilluns i a qui li ha faltat temps per acusar el premier de trair el seu compromís de mà dura amb la immigració.
Ahir el primer ministre va admetre que la decisió del Suprem no era certament el resultat que esperava i va dir que ara efectuarà les reformes convenients per continuar combatent la immigració il·legal. Però el cas és que la decisió judicial suposa un dur revés per a la política migratòria tory , ja que les deportacions a Ruanda eren bàsiques per mirar de frenar l’augment de pasteres i barques que travessen el canal de la Mànega des de França a Anglaterra.
Més debilitat políticament per la sentència judicial, Sunak potser també haurà d’enfrontar-se a una rebel·lió de diputats de l’ala dreta, que reclamen que el Regne Unit surti del Conveni Europeu de Drets Humans, posició liderada per la defenestrada Braverman. No obstant això, el TS ha explicat que abandonar aquest organisme no tindria cap efecte en aquest cas. Tot això no fa més que torpedinar i frustrar els plans de Sunak d’efectuar un reset al Govern amb l’entrada del ex premier centrista David Cameron.
El Suprem britànic ha donat l’estocada final al polèmic pla migratori de Sunak, una de les qüestions que més preocupa l’electorat, en especial el conservador, de cara a les eleccions de l’any vinent. El Govern tory no té pla B per a la que era una de les mesures més controvertides de l’era Brexit, moment en què els euroescèptics van repetir fins a la sacietat la importància de “recuperar el control de les fronteres”.