Les xarxes socials han entrat en una nova era en què han deixat de ser completament de franc. Aquest era el seu gran atribut, el que les ha definit durant l’última dècada i el que els ha permès guanyar milions i milions d’usuaris a tot el món.
Aquesta etapa ha quedat enrere. Des de l’any passat les xarxes socials han anat introduint serveis de pagament que ofereixen als usuaris condicions més avantatjoses, principalment el benefici d’utilitzar el servei sense publicitat. Van obrir camí LinkedIn i YouTube (fa anys que tenen aquesta modalitat); l’any passat s’hi van animar Snapchat i X (l’antic Twitter), i aquestes últimes setmanes han estat Meta –propietària de Facebook i Instagram– i ByteDance –propietària de TikTok–, que han anunciat plans per introduir serveis de pagament.
“Els moviments de Meta i TikTok, les xarxes socials més grans del món, confirmen que estem davant un canvi d’etapa, durant el qual conviuran, com a mínim, el model gratuït amb el de pagament”, assenyala Enrique San Juan, consultor especialitzat en xarxes socials i director de Community Internet.
Els ingressos de publicitat cauran a Europa per les restriccions a l’accés de dades de l’usuari
Aquesta nova etapa està començant, ja que, de moment, els llançaments de Meta i ByteDance són a petita escala. En el cas de Meta, la subscripció s’activarà només a Europa (per valor de 10 euros al mes, a l’ordinador, i de 13 euros al mes, al mòbil), mentre que en el cas de TikTok, aquesta funcionalitat encara està en fase de prova, segons va avançar el mitjà Techcrunch la setmana passada.
Quins motius han causat aquest canvi de tendència? Segons Ferran Lalueza, professor d’ Estudis de Ciències de la Informació de la UOC, el gran motiu que engloba tots els altres és la necessitat de fer caixa davant un escenari marcat per la inestabilitat i els canvis regulatoris. En alguns casos –el d’ X és el més paradigmàtic–, “el servei de pagament té una raó molt simple, la urgència per aconseguir la molt esperada rendibilitat”, raona. De fet, Elon Musk, el propietari de la plataforma, va dir el mes passat que s’està plantejant cobrar una quota mensual a tots els usuaris.
Però en la gran majoria dels casos la mesura no respon a una situació tan desesperada, sinó que és una resposta a una amenaça de futur: la caiguda dels ingressos de publicitat a causa de les restriccions regulatòries. Amb l’aprovació de les lleis de Serveis Digitals i Mercats Digitals, “la Unió Europea està al capdavant d’aquesta tendència, que tard o d’hora s’estendrà per la resta de països”, assegura convençut Lalueza sobre els Estats Units i la Xina, que sempre han tingut regulacions menys estrictes. En tot cas, que “la UE hagi imposat restriccions a l’accés de dades personals ja suposa posar en perill el model que els ha permès ser globals”. La regulació, sosté, “posa fi a la gallina dels ous d’or, que era l’obtenció de dades per fer publicitat molt personalitzada i eficient”, raona.
El descens del consum per la conjuntura econòmica ha afectat l’activitat dels anunciants
A més, afirma San Juan, les plataformes pateixen una competència cada vegada més ferotge, ja que l’oferta d’entreteniment digital ha crescut. Cada vegada més, es reparteix entre les xarxes socials tradicionals i les plataformes de contingut en streaming. La conjuntura econòmica tampoc no acompanya, amb la inflació i la pujada de tipus d’interès, el consum s’ha alentit i això ha minvat la capacitat dels anunciants. De fet, l’any passat Meta va veure com els ingressos en publicitat van registrar un descens d’un 4% anual, la primera caiguda en més de deu anys.
Els experts consultats comenten que la subscripció de pagament de l’usuari és un model que ofereix ingressos més estables. Fa falta veure si finalment aporta un valor afegit a l’usuari o no, i també si s’imposa com a model únic –com és el cas de Netflix– o com a model híbrid, com Spotify. De moment, tot apunta a la segona opció.