Latrobadaentre la vicepresidenta delsEstatUnits,KamalaHarris, i el premier britànic,Rishi Sunak
La galàxia Guttenberg i el món de la impremta van néixer a Magúncia ( Alemanya); la revolució industrial, a les fàbriques tèxtils de Manchester; la bomba atòmica, al desert de Nou Mèxic, gentilesa de Robert Oppenheimer, i la computadora té gairebé tants pares com universitats d’elit hi ha als Estats Units, des de Pennsilvània fins a l’Institut Tecnològic de Massachusetts. Ara Washington, la UE i la Gran Bretanya es disputen el lideratge en la regulació del següent gran pas tecnològic a la història de la humanitat, la intel·ligència artificial.
La principal conclusió de la cimera sobre la IA que s’ha celebrat els últims dos dies a Bletchley Park (un escenari altament simbòlic perquè s’hi van desxifrar els codis nazis a la Segona Guerra Mundial) no és tant una voluntat teòrica de cooperar perquè l’invent no s’excedeixi (subscrita en una ceclaració), com la batalla per decidir qui porta la veu cantant.
Tots prenen posicions per deixar el segell i aconseguir la iniciativa. El president nord-americà, Joe Biden, va signar fa uns dies una ordre executiva que bàsicament obliga les empreses de high tech a facilitar al Govern tota la informació pertinent sobre els nous sistemes de software que desenvolupin en IA; la UE prepara la seva pròpia llei d’ intel·ligència artificial, més invasiva, que permetrà mesures draconianes i la clausura de serveis que, des de Brussel·les, es considera que poden ser “nocius per a la societat”, i el Regne Unit pretén exercir com una espècie de mitjancer global del procés regulador, i així demostrar (cosa no queda clara del tot) que continua sent rellevant en la geopolítica malgrat el Brexit, i d’haver-se convertit en una cosa semblant als icebergs que floten a l’ Atlàntic, entre Amèrica del Nord i el continent europeu.
“Cal veure la IA com un copilot que ens ajudarà en el viatge, no pas com un lladre de llocs de treball” (Sunak)
A aquests efectes el líder conservador britànic, Rishi Sunak, va organitzar la cimera de Bletchley Park, amb presència d’un centenar d’acadèmics, científics i empresaris, com també representants d’una trentena de països. Ahir, en una marató diplomàtica, va mantenir trobades bilaterals amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el secretari general de l’ONU, António Guterres. El dia abans s’havia reunit amb la vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris. El gest de pronunciar el discurs a l’ambaixada nord-americana de Londres (en comptes de pronunciar-lo a la reunió) no ha agradat gens a Downing Street. Coses de la competència.
“La IA ofereix oportunitats enormes, però també comporta riscos, i cal actuar amb rapidesa per confrontar-los, atesa la rapidesa amb què avança la tecnologia (d’aquí un any s’espera una altra versió del ChatGPT cent vegades més poderosa) –va assenyalar Sunak a la clausura de la cimera–. Però no s’ha d’escampar l’alarma, perquè tenim les eines necessàries per aconseguir-ho”. El Regne Unit és partidari d’una regulació menys estricta de la que té prevista la UE, i diu que el Brexit li proporciona la llibertat necessària per exercir de líder global en el tema.
Lee tambiénDivisió entre els líders polítics i les ‘high tech’ sobre com cal regular la IA
Tothom està d’acord que cal regular la IA, però la qüestió és fins a quin punt. “El que no pot ser és que les empreses del sector corregeixin els seus exàmens”, ha dit Sunak. Però l’ex vice primer ministre liberal Nick Clegg, que va deixar la política per ser president d’ afers globals de Meta (un espectacular pelotazo ), va liderar a Bletchley Park la campanya per limitar la intrusió dels governs (no li van faltar aliats), amb l’argument que “no s’ha d’exagerar la capacitat de la IA”.
Les companyies es volen autoregular, com van fer els bancs abans del col·lapse financer del 2008
Quan li van preguntar a la conferència de premsa sobre una de les grans preocupacions, si els robots faran moltes de les funcions que avui fan les persones, Sunak es va voler mostrar optimista: “Hem de veure la IA més com un copilot que ens ajudarà a dirigir la nau que no pas com un enemic que ens robarà els llocs de treball i la manera de guanyar-nos la vida. Uns sectors en sortiran beneficiats, i d’altres, perjudicats, com passa amb totes les innovacions tecnològiques, però de moment ja ha servit per crear deu mil llocs de treball, i en crearà molts milions més”. No tots els participants en la cimera van compartir aquesta visió tan color de rosa, de pel·lícula de final feliç.
Les potències es barallen per qui marca el ritme i fixa el contingut de la inevitable regulació de la IA, i les companyies de high tech (xAI, Meta, Anthropic, Deep Mind de Google, Open AI...) demanen d’autoregular-se, com van fer els bancs abans del col·lapse financer del 2008 (“confieu en nosaltres”), de què l’economia encara no s’ha recuperat. Potser amb el futur de la humanitat en joc és una lliçó que cal tenir una mica en compte.