Araújomarca el camíRonald Araújocelebrant el seu gol de dissabte al minut 92, una vegada el VAR el va validar, perseguit perPedri,Koundé, Lamine Yamal iFerran Torres
El més lògic i normal seria que avui el Barcelona estigués a set punts del liderat de la Lliga. O amb sort, a sis. Però a Sant Sebastià va guanyar un partit que semblava que estava condemnat a perdre i continua a quatre punts. L’empat a zero ja semblava un regal excessiu per als blaugrana quan va aparèixer el cap d’ Araújo per sobre de la resta i va rematar a gol. On no arriba el Barça de Xavi amb joc, talent i idees clares, en té prou, puntualment, amb una fe indestructible. Fins i tot en alguns partits mediocres, com ara el d’Anoeta, pot trobar una sortida.
No és la primera vegada. Aquella mica de sort –s’ha de buscar, per descomptat– que sempre es necessita a l’inici dels projectes encara acompanya l’entrenador de Terrassa. Dimecres farà dos anys des que Xavi va aterrar i l’equip encara no té una evolució consolidada, ni continuïtat, ni nous lideratges definits. Lewandowski no serà mai Messi, ni Romeu pot fer de Busquets, en espera que De Jong i Pedri tornin a estar en plenitud. O sigui que de tant en tant el projecte sembla que es torna a posar en marxa i es frena dràsticament. No és cap accident, sinó que el pas enrere és evident.
En el descans, el tècnic va demanar d’apujar la intensitat i va preguntar els seus jugadors si és que estaven cansats, tot i que el problema era futbolístic i el Barcelona era incapaç de governar el partit amb la pilota, que no li durava. A falta d’estil d’autor i d’imposar el seu domini, el Barça té caràcter. Això no se li pot negar.
A falta d’identitat i d’imposar un futbol d’autor, no es pot negar que els blaugrana recorren al caràcter
Els trams finals tenen color blaugrana, excepte en excepcions com la del clàssic de Bellingham. L’èpica somriu al conjunt de Xavi. Ho poden corroborar aquesta temporada el Cadis, l’Osasuna, el Celta, el Granada, l’Athletic o la Reial Societat mateix. Tots van veure de prop la possibilitat de guanyar o puntuar contra els blaugrana i es van quedar amb la mel a la boca quan ja ho tenien a tocar. En aquests sis partits els barcelonistes han aconseguit canviar el signe del marcador en els últims 10 minuts i a l’afegit. Dels 27 punts que tenen en la classificació, 12 els han aconseguit quan el temps s’esgotava.
Lee tambiénAraújo obra un miracle
El gol d’ Araújo (92) va valer dos punts, com abans el de Marc Guiu (80) a l’Athletic a la primera pilota que va tocar en el seu debut. Sergi Roberto va fer l’empat a Granada (85) i a punt va estar João Félix de remuntar un 2-0 en contra, igual que contra el Celta, que va encaixar tres gols en 9 minuts: 81, 85 i el de Cancelo al 89. Lewandowski (de penal) i Pedri van posar fi a la resistència de navarresos i gaditans, respectivament.
No és nou que el Barça digui l’última paraula. Des del seu tercer partit, Xavi ha ensenyat que lluitar fins al final i no rendir-se té premi. El seu primer desplaçament com a tècnic del Barça va ser a Vila-real i el va resoldre al minut 88. Com? Amb una passada llarga de Ter Stegen fins al cap de Memphis, que va treure petroli d’una correguda amb el central. Un gol arcaic, sens dubte, per a un equip que busca un estil molt marcat.
No és la primera vegada que el projecte del de Terrassa s’estanca, però fins i tot així tira endavant partits
La campanya passada el Barcelona va ser campió de Lliga amb quatre jornades d’antelació segurament perquè en quatre partits més –a El Sadar ( Raphinha) i a Mestalla ( Lewandowski) en la primera volta, i al Camp Nou contra l’Osasuna (Alba) i el Reial Madrid ( Kessié)– es va endur els triomfs quan el partit agonitzava i gairebé s’albirava l’empat. No per al Barça, que no es conforma.
En total durant l’etapa de Xavi s’han aconseguit 33 punts in extremis en les 76 jornades, de tres cursos, en les quals ha segut a la banqueta blaugrana. El de Terrassa té aquella bona estrella que es va fer tan famosa quan Cruyff va ser capaç de salvar el partit de Kaiserslautern de camí cap a la primera Copa d’Europa, o quan va guanyar tres de les quatre Lligues del dream team a l’última jornada i sense dependre de si mateix. L’ha heretat i, de moment, la bona estrella de Xavi es manté, encara que el joc de vegades deprimeixi.