La vida, malgrat tots els míssils, continua a Gaza: a la imatge, un barber tallant els cabells a un home ahir en unaparadaimprovisada
Egipte ha cedit finalment a la pressió dels Estats Units, Qatar i Israel, i ahir va obrir per primera vegada des que va començar la guerra el pas fronterer de Rafah, l’únic no controlat per Israel. Aquest fet va permetre l’evacuació en ambulàncies de 81 ferits palestins i la sortida d’entre 320 i 325 estrangers o palestins amb doble nacionalitat, alleujats, com a testimonis de l’horror que deixen enrere.
“Tinc resquills d’un obús a l’esquena i cremades pel cos. Tot és destrucció, ningú no ho pot arribar a imaginar. No hi ha menjar ni aigua”, afirmava a una televisió egípcia Adel Mohamed, un dels ferits evacuats procedent del camp de refugiats d’ El Bouseij.
La pressió de Qatar i els EUA ha vençutel rebuig històric d’Egipte d’acollir palestins de Gaza
Obrir i tancar els ulls davant de la mort, així eren aquests dies, assenyalava un metge palestí amb nacionalitat dels Estats Units després d’arribar a territori egipci. Entre els que van abandonar la franja hi ha tot el personal internacional de Metges sense Fronteres, 22 persones, entre ells l’anestesista valencià Raúl Incertis, de 40 anys, l’únic espanyol que ha pogut sortir de Gaza, un grup que es dirigia al Caire.
El compromís diplomàtic a diverses bandes –no parlen tots entre ells– admet que les evacuacions de ferits continuaran, com també els prop de
7.500 palestins amb doble nacionalitat, una llista que supervisa Israel. El president egipci, Al-Sissi, s’havia resistit a obrir Rafah tot i que fos en xifres “modestes”, tenint en compte la població atrapada al sud de la franja, on hi ha 800.000 desplaçats del nord.
Històricament Egipte s’ha volgut distanciar al màxim dels veïns palestins, d’aquí que ja en els històrics acords de Camp David del 1978 – Egipte va ser el primer país àrab a reconèixer Israel– es desentengués del retorn de Gaza, l’administració de la qual exercia abans de la guerra dels Sis Dies, el 1967. Sí que va reivindicar i va aconseguir el retorn de la península del Sinaí.
Qatar es reafirma amb aquest acord com un mitjancer imprescindible a la regió –pagant, sant Pere canta– mentre que els Estats Units corroboren la seva determinació per “humanitzar” aquesta guerra i alleujar el patiment dels dos milions d’habitants de Gaza per, entre altres raons, evitar que el conflicte desbordi la regió, esvaloti els musulmans i hi hagi atemptats islamistes a la resta del món. Els dies previs a una altra visita a la regió del secretari d’Estat dels EUA, un portaveu seu va assegurar que Antony Blinken “serà molt directe sobre aquesta qüestió”, és a dir sobre l’obligació de minimitzar les morts i penúries dels civils a la franja.
Les contrapartides i ajuts econòmics a Egipte han estat decisius per a la reobertura selectiva de Rafah, segons fonts diplomàtiques a Israel, i també el compromís de Washington que no hi haurà una entrada multitudinària de palestins, malgrat l’opció per espai i veïnatge de la península del Sinaí, una possibilitat que li agradaria molt a Israel. “No hi haurà assentaments permanents de palestins a Egipte”, va afirmar ahir la Casa Blanca segons el portaveu de seguretat nacional, John Kirby. L’altre missatge del dia de Washington es fa ressò d’un sentiment generalitzat fins i tot entre molts palestins de Cisjordània: Hamàs no pot tenir cap paper polític a la Gaza postbèl·lica.
Lee tambiénMatança a Jabalia
El gest de mala gana d’ Egipte va tenir ressò a Jordània, el
govern de la qual es nega a acceptar més refugiats palestins, la “minoria” majoritària del regne haiximita. L’ambaixadora a Israel va abandonar el país en desacord amb la guerra de Gaza.
El dia vint-i-sisè de la contesa, tot i que la fase terrestre va començar divendres a la nit, va confirmar la determinació israeliana d’atacar els comandaments de Hamàs allà on siguin, encara que sigui en entorns molt poblats.
Per segon dia consecutiu el camp de refugiats de Jabalia va rebre una bomba potent, tot i que encara no se sap el balanç de víctimes. L’atac es va fer “conforme a intel·ligència precisa” i amb l’objectiu –aconseguit– d’eliminar Mohamed Asar, un dels responsables de la defensa antitancs de Hamàs.
Els israelians han començat a veure i honrar les seves primeres baixes en el conflicte, que es preveu molt costós pel que fa a vides. Si dimarts els morts en combat eren dos, ahir en van passar a quinze.
Les Forces de Defensa d’Israel afirmen que estan batallant “a les portes de la ciutat de Gaza”, informació que acompanyen amb imatges dels moviments de tropes. La població israeliana sembla preparada per acceptar un nombre elevat de baixes, fins i tot tractant-se d’un exèrcit que es nodreix dels joves que fan el servei militar. El 7 d’octubre mana.