Entre el 1964 i el 1968, el Manchester United va guanyar tres vegades la Pilota d’ Or. Primer amb Law, després amb Charlton i finalment amb George Best. Els van batejar com la Santíssima Trinitat i van jugar plegats una dècada, fins al 1973. Estan immortalitzats per a la posteritat en una escultura als voltants d’Old Trafford. Ningú no cuida la litúrgia i treu brillantor als mites com els britànics.
Eren tres, com els barcelonistes Messi, Iniesta i Xavi, que el 2010 van copar el podi del guardó, el més prestigiós i glamurós. Una cosa que només havia aconseguit abans el Milan dels neerlandesos. Amb una petita (però no poc important) diferència. Els italians van fitxar els cracs. El Barcelona els va alletar, els va criar, els va educar i els va veure créixer fins que van ser els líders i capitans. A Anglaterra, l’argentí, el manxec i el de Terrassa ja tindrien (o no trigarien a tenir) una escultura.
També han sortit del planter blaugrana Aitana Bonmatí i Alexia Putellas, companyes i guanyadores de les últimes tres edicions de la Pilota d’ Or femenina. No és pas casual que totes dues siguin migcampistes cerebrals, de toc, que gaudeixen amb les passades, les combinacions i armant les jugades. Aquest estil es treballa, s’inculca i se sublima al Barcelona, tant és que siguin noies o nois.
Aitana Bonmatí y Leo Messi han sido reconocidos como los mejores jugadores del planeta
Els dos millors futbolistes del món el 2023 tenen en comú un Mundial guanyat, però sobretot estan units per la Masia, un concepte i una escola més que no pas una residència, perquè cap dels dos no hi van dormir. Aitana Bonmatí la va fitxar el club blaugrana com a cadet i va deixar de jugar en equips mixtos. Leo Messi va deixar el seu Rosario natal amb 13 anys per instal·lar-se a Barcelona. Entre els dos cracs sumen 32 anys amb la samarreta del Barça: 21 l’argentí –ara a Miami, després de sortir entre llàgrimes el 2021 i passar per París– i 11 la de Sant Pere de Ribes, de moment.
La Masia és el vector conductor entre tots els grans Barcelona de la història, amb un pes en cadascuna de les Champions, masculines i femenines. No s’ha d’oblidar. Ara, per donar esplendor i plantar cara. En el futur, per no apartar-se del camí.